“Sembla que hagis escrit tu l’homilia”, li vaig dir a un homenot de l’Església catalana quan ens vam saludar després de l’acte de beatificació de la mare Janer a la Seu d’Urgell. I li vaig dir perquè certament l’homilia del cardenal Amato va ser plenament encertada i agradable d’escoltar, cosa que no sempre passa quan un “aterra” a presidir una missa en terra forana si no ha escoltat una mica abans.
De fet, després de la visita del papa a Barcelona, ja gairebé no és notícia que les més altes autoritats vaticanes quan vinguin a Catalunya s’expressin en català, més enllà del “Bon dia” o “Bona tarda” protocolari. El model va quedar fixat a la Sagrada Família, i és el mateix que va fer servir el cardenal Cañizares l’endemà a la Basílica de Sant Feliu de Girona. Molt bé. Però a més s’ha de destacar, no tant la llengua utilitzada, sinó el contingut, perquè aquí encara cou la desafortunada intervenció del nunci Tagliaferri i “els nacionalismes exacerbats” a la clausura del Concili Provincial a la Catedral de Tarragona el 4 de juny de 1995. Sembla, doncs, que els temps estan canviant.
I, encara més important del passat dissabte a la Seu: ja sabem fer beatificacions. Si ha estat un encert de Benet XVI retornar les proclamacions dels beats a les diòcesis d’origen, les tres que s’ha celebrat a Catalunya en menys de dos anys han sortit rodones. Tant a Mataró amb Amato (Samsó), a Barcelona amb Bertone, (Tous), com ara a la Seu. Samsó, per exemple, tenia un missatge complicat per ser una víctima de la persecució religiosa, i per això es va focalitzar la celebració en la reconciliació i el perdó. O, en el cas dels dos fundadors religiosos, sempre ha destacat el seu testimoni social com a fruït d’una intensa vida espiritual i la continuïtat ara, avui i aquí de la seva obra amb nous manobres.
Més enllà, doncs, de l’aspecte estricament devocional, són beatificacions que han servit per presentar models actualitzat de quin pot ser servei de l’Església avui. I, tot i que no estigui fet expressament, és significatiu que les tres beatificacions siguin d’un capellà diocesà, d’un religiós i d’una religiosa. Ara, doncs, per arrodonir-ho, estaria bé poder veure la beatificació d’un laic i d’una laica (Antoni Gaudí i Rosa Deulofeu, serien sens dubte els meus candidats) per poder presentar nous a models de vida cristiana en la vida quotidiana.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.