Iceta i els gats

Els llibres sobre animals de companyia tipus Tu gato y tu, Todo sobre tu gato, o Qué se puede esperar cuando se tiene un gato, expliquen una història sobre els gats molt il·lustrativa.

Animals de companyia des de l’època dels faraons, durant l’edat mitjana a l’Europa els innocents felins van passar a ser mal vistos. Resulta que amb poca llum, els ulls dels gats fan un efecte mirall i semblen dos forats, fenomen que la superstició de l’època va atribuir a la bruixeria. D’aquí prové el lligam dels gats amb els mals presagis i per això van desaparèixer de les cases. No cal descriure el paper del poder eclesiàstic del moment, àvid de condemnes i persecucions, en difondre i alimentar la mala premsa dels gats. Doncs resulta que aquest extermini massiu seria una de les causes que hauria contribuït a l’expansió de malalties com la pesta durant l’edat mitjana, perquè sense gats hi havia més ratolins i, per tant, més possibilitats de transmetre infeccions.

Ni idea sobre la veracitat d’aquesta història. Se non è vero, è ben trovato. Em sembla recordar que és per la gran capacitat d’obertura de l’iris dels gats en situacions de poca llum que es produeix l’efecte òptic que fa de mirall al fons de l’ull del gat, però en cap cas per bruixeria.

Dic que és una història il·lustrativa perquè em recorda molt al que està passant a l’Església del País Basc, amb el nomenament de Munilla a Sant Sebastià i ara de Mario Iceta a Bilbao.

Es parteix d’una premissa errònia però vistosa: el nacionalisme (el basc, mai l’espanyol, el francès, el flamenc o el quebequès) i el progressisme dels capellans bascos [els gats tenen els ulls forats] té la culpa que el País Basc siguin una de les zones més secularitzades d’Espanya [gats=bruixeria]. Si posem bisbes no nacionalistes (bascos) tot arreglat [fem fora de casa als gats].

És més fàcil fer aquest diàgnòstic que un més complet que contempli que el País Basc no està més secularitzat que altres regions o països europeus. Només cal sortir fora d’Espanya i comprovar-ho. I, més ràpid o més a poc a poc, va arribant arreu, per exemple a Madrid on els matrimonis civils ja superen els catòlics. Igualment, caldria veure com ha contribuït a la secularització del País Basc el rebuig a una jerarquia espanyola aparellada amb les propostes que més s’allunyen de la centralitat i del respecte a la singularitat política, social i cultural d'Euskadi.

Així, el diagnòstic i el remei és tan vistós com erroni. Però si tens prou influència i predicament per a convèncer a la gent que els gats són la quinta columna de la bruixeria, els gats ja han begut oli i el que puguin dir en defensa pròpia encara acabant sent contraproduent. Llavors, el remei surt de la cantera de bisbes amb els paràmetres habituals:

-capellans que sempre han anat a la seva, ja abans de ser bisbes, però fins tot abans de ser capellans fugint com de la pesta del seminari de la seva diòcesi.

-tenen un sol padrí amb seu a Madrid,

-llueixen molt bé els números allà on estan, i quan marxen, al cap de quatre dies no queda res (mireu com a exemple el seminari de Castelló després de Juan Antonio Reig).

I, així, fent que cada vegada que nomenen un bisbe s’emprenyi més de mitja diòcesi fins que no quedi ningú per anar a caçar ratolins.