Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Ja em perdonaran perquè aquest article caducarà en 24 hores. Però estic estorat de com alguns han convertit l’elecció del nou president de la Conferència Episcopal Espanyola en una campanya política, mediàtica i digital. No descobrirem ara que en els processos d’elecció d’aquests càrrecs sempre hi ha interessos i poder. Però en aquesta ocasió potser ha arribat a extrems gairebé còmics.

Ja em perdonarà el cardenal Joan Josep Omella però presentar-lo com el nou Tarancón potser és exagerar una mica. O, per col·locar un carca a la presidència, arribar a dir que tots els bisbes espanyols actuals són homes del papa Francesc és confiar massa en l’escolta atenta dels homes a l’alè de l’Esperit Sant. I poso dos exemples de mitjans amb influència i solera a Espanya. Ja no entrem en els blogs, subblogs o subportals que esquitxen d’onanisme la xarxa.

Aquest dilluns i dimarts hi ha les votacions de president de la Conferència Episcopal Espanyola. 87 bisbes triaran el que els sembli més adient. Tot i que es veurà menys, serà encara més significatiu quins bisbes compten amb la confiança dels seus companys a través de les eleccions al comitè executiu i les presidències de les comissions. L’estructura que marca el dia a dia de la Conferència Episcopal.

No tinc la més remota idea de si Omella serà escollit president de la Conferència Episcopal Espanyola.  Seria la primera vegada que un bisbe de Catalunya és escollit per representar tots els bisbes espanyols. Tampoc tinc molt clar si això seria bo per Barcelona, que no és un bisbat per governar a distància o per delegació.

La informació religiosa crec que pot influir. Posar els focus en allò que es considera rellevant en una determinada línia eclesial o pels temps que vivim. O analitzar i intrepretat el què ha passat. Per això també és bona la pluralitat informativa. Però quan juguem a posar o treure bisbes o presidents, no fem la nostra feina.