Tenebres al cor del món

Potser és la inspiració de la Setmana Santa que em fa reflexionar sobre la situació de les foscors denses del món en què vivim. No m'identifico amb una visió pessimista. En absolut. Crec que, malgrat els núvols de mals presagis i la naturalesa humana desbocada de tantes formes i colors, la humanitat va avançant cap a una major consciència planetària dels seus mals i de les seves capacitats.

Dit això, no podem restar en "stand by", és a dir en la cultura de la indiferència global, que blasma tan rotundament l'estimat Papa Francesc. Com estem educant en valors integrals els joves que s'apunten a la bogeria del terrorisme? Què nia –quin ou de la serp– en la cultura europea capaç d'engendrar persones humanes amb desequilibris tan poc humans? Com es reparteixen les responsabilitats a l'hora d’avaluar la barbàrie dels jihadistes que no tenen res de sentiments religiosos sinó d'odi pervers i sanguinari? Com pot ser que la corrupció s'ha anat estenent en moltes capes socials d'aquí i d'arreu del món fins a impregnar moltes estructures de poder, que poden fer i desfer perquè tenen tots els ressorts per amagar i fer desaparèixer proves, documents i fets reprovables? Per què sempre han de pagar els plats trencats els més febles quan alguns en reben beneficis complementaris i enriquiments a costa d'aquest sofriment col·lectiu?

Tenebres en el cor del món i tenebres en cadascú de nosaltres quan restem incapaços d'aportar el nostre esforç per a trencar la dinàmica autodestructiva. Tots ens hem de sentir corresponsables, a cada nivell que pertoqui, de la foscor humana provocada en el nostre món. I tots i cadascú de nosaltres hem de tenir el ferm compromís de transformar el nostre món. Els cristians creiem i celebrem el goig i l'esperança d'una Pasqua per al nostre món. A aquest compromís ens exhorta el llibre del nostre estimat Arcadi Oliveres "La força per a canviar les coses", que es presentarà el proper 8 d'abril.