Nadal i crisi

Vicenç Fiol, membre de Justícia i Pau de Girona

Un any més arribem al Nadal i aquestes diades nadalenques ens porten a fer una reflexions que em sembla que s’escauen.

Situem aquestes festes en el context d’una duríssima crisi econòmica que, segons totes les previsions, al nostre país es prolongarà molt més del que pensàvem.

La crisi ha provocat que a Espanya l’atur s’hagi enfilat fins al 20%, mentre que a França és el 10%. Per tant, la xifra de l’atur s’ha disparat molt més amunt de la mitjana europea. Això vol dir que els sectors més febles de la societat continuaran passant-s’ho molt malament: classe obrera, marginats, immigrats, ... (per a vergonya de tots hi ha hagut un partit polític que en la campanya per a les eleccions del passat 28 de novembre propugnava que els emigrats que no tenen feina siguin retornats als seus països).

Ens entristeix enormement que en el context d’una crisi galopant, per fer-hi front, s’hagi fet una REFORMA LABORAL, aprovada pel Consell de Ministres del 18 de juny d’enguany i el 22 del mateix mes pel Congrés dels Diputats, reforma que beneficia l’empresariat i castiga fortament les classes populars.

Veieu algunes perles recollides de diverses Institucions Socials: “ és una forma d’acomiadar els treballadors més fàcil i més barata” “la reforma es fonamenta en: abaratiment del comiat, descentralització de la negociació col·lectiva, flexibilització de les formes de contracte, disminució dels costos laborals per als empresaris, així com dels associats a les cotitzacions socials” “es facilita l’acomiadament i es manté la precarietat laboral”. En podríem aportar moltes més, però valguin aquestes com exemple.

Plantegem-nos uns interrogants: tindrem esma de fer àpats copiosos en aquestes festes, mentre tanta gent s’ho passa tan malament?

Ens continuarem fent regals valuosos, mentre molts conciutadans tenen dificultats per arribar a finals de mes o per pagar la hipoteca del pis?

Els Reis Mags continuaran passant i portant regals i joguines cars mentre molts infants i adults viuen en situacions precàries?

Serem tan hipòcrites que ens tranquil·litzarem la consciència donant uns diners a alguna entitat social?

Parlarem de pau, de fraternitat, de justícia i retrem el culte més idolàtric a la societat de consum?

I si parlem del Nadal de la Fe ens adonarem que creure, en el missatge cristià, significa comprometre’ns en la construcció “d’una altra societat més justa, més humana i solidària”? En un escrit de Nadal de l’any passat jo mateix deia: “així com el Nadal de la tradició està tenyit de superficialitat, el Nadal de la Fe és autènticament revolucionari. Davant d’un Nadal, podrit pel capitalisme imperant, proclamem el Nadal que ens porta a adonar-nos dels mals del nostre món: fam, misèria, violència, menyspreu del Drets Humans, consumisme..... i a creure que un altre món és possible, que amb lluita i esforç anirem canviant les coses”.

No seria bo viure un Nadal en la senzillesa i la sobrietat i compartir el que som i tenim amb els qui més ho necessiten?

No seria hora de renunciar al “tenir” i educar i educar-nos en el “ser”?

No caldria que renunciéssim a l’individualisme i fomentéssim el compartir?

Només des d’aquesta perspectiva, el Nadal encara podria significar alguna cosa.

No em puc estar de transcriure uns versos de Joan Salvat-Papasseit que fan pensar:

Demà posats a taula oblidarem els pobres

-i tan pobres com som-

Jesús ja serà nat

Ens mirarà un moment a l’hora de les postres

I després de mirar-nos

arrencarà a plorar.