(Jaume Duch) Hem arribat al temps de Quaresma, que posa al nostre abast quaranta dies i quaranta nits per respondre preguntes com aquestes: qui som, on anem i com hi anem? D'entrada trobem Adam, el misteri de l'home que vol ser Déu; després, Jesús, el Fill de Déu, que vol esdevenir home. La Quaresma aplega l'Església, per tal que es desvetlli d'una vegada i no es perdi en el camí que, seguint Jesús, la portarà a la Pasqua, la festa de la victòria definitiva sobre el mal i la mort.
Sabem que en aquest món tota persona, tard o d'hora, és temptada, i sabem, també, què és tenir les mans brutes. Malgrat tot, sabem que Jesús, qui té l'Esperit de Déu, va estar també provat en el desert i va superar les temptacions. Ell va confiar només en el Pare i és avui el nostre Salvador. Ell, el vencedor de les proves del desert, és qui ens alliberarà de la mort si escoltem la seva paraula. brutes.
Després de la gloriosa teofania del Jordà, l'evangelista Mateu ens ajuda a comprendre de quina persona es tracta quan fem referència a Jesús. Ell és l'home i alhora Fill del Pare, que resisteix l'escomesa de la temptació en el desert de la vida. Ell va vèncer la coneguda temptació de voler tenir més i més de tot; la temptació del meravellós i d'aconseguir sempre la sort facil; la temptació de la idolatria del poder.
Jesús, portat per l'Esperit, respon al maligne amb la fidelitat a la Paraula de Déu. Ell ensenya la manera d'anar més enllà dels possibles falsos miratges que podem trobar a cada cantonada. Les seves temptacions continuen essent avui de plena actualitat per a nosaltres. Són camins alternatius que cal rebutjar amb coratge i fidelitat.
La primera temptació, com ja hem dit, és la del benestar econòmic: "La del pa." Fa referència a viure sense problemes seguint fins limitats, reductius, irrisoris i egoistes, contraposats a l'amplitud de la vocació humana i cristiana.
La segona temptació fa referència a un fenomen pseudo religiós: una caricatura de la vertadera relació amb Déu. Davant la incapacitat per viure des de l'opció de la fe compromesa, hom procura evadir-se cercant compensacions a baix preu, fins al ridícul, amb l'excusa dels prodigis i meravelles.
La tercera temptació indueix a confiar-ho tot a la força, al poder, a la política. Aquesta temptació es juga principalment a l'interior de la persona, en el cor de cadascú, i pretén fer cohabitar Déu amb els ídols de l'egoisme, l'orgull, l'ambició, la vanitat... Oblidant que Déu no tolera competències quan es tracta de l'espai sagrat que és el cor dels seus filis.
Fonamentat en aquestes tres conviccions, Jesús va viure la seva vida sencera per camins difícils, fins a la creu. La seva vida no va estar protegida per cap privilegi però va ser definitivament victoriosa. Ell ens convida a seguir-lo, fins on puguem.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.