Glòria Barrete -CR L'expresident del Parlament Joan Rigol i Roig ha mort als 81 anys aquest dimarts. Format en Teologia i Filosofia, a banda de la trajectòria política, Rigol va destacar sempre pel seu vincle i compromís en el món eclesial i social. El seu funeral està previst per a dijous 9 a les 11h al Tanatori de les Corts. Rigol va expressar la seva voluntat de no comptar amb capella ardent pública al Parlament de Catalunya.
Doctor en Filosofia i Teologia, i màster a ESADE, ha estat membre de diverses entitats socioculturals del país, com la Fundació Joan Maragall, l’IQS, president de l’ESADE Fòrum, o president de la comissió executiva del Patronat de la Muntanya de Montserrat. L’any 2004 també va iniciar el seu mandat com a president delegat del Patronat de la Sagrada Família, càrrec que va ostentar durant set anys, fins al 2011.
Rigol, nascut a Torrelles de Llobregat el 1943, va destacar també en la seva vesant política. Va presidir Unió Democràtica de Catalunya durant 13 anys (1987-2000). Va ser diputat del Parlament de Catalunya durant dues legislatures (1988-1995), i va presidir la cambra catalana entre 1999 i el 2003. Va ser també conseller de Treball del primer mandat de Jordi Pujol, entre 1980 i 1984. També va ser conseller de Cultura de l'any 1984 al 1985, on va proposar un Pacte Cultural.
La seva implicació en múltiples fundacions
L’any 1965 Joan Rigol estudiava cinquè de Teologia al Seminari de Barcelona. Allà va coincidir amb Antoni Matabosch, qui va ser professor seu “de sagrament de penitència i matrimoni”. Matabosch recorda Rigol com “un bon alumne”. L’any 1967 Rigol s’ordena capellà, malgrat després es va secularitzar i casar.
Amb Matabosch reprendran la relació quan, després del seu pas per la política, Rigol formi part del Patronat de la Fundació Joan Maragall durant més de vuit anys. “Em va semblar una persona d’un gran valor de diàleg, ell aportava tot un bagatge de coneixement del món social, polític i del món religiós que anava molt bé”.
És també, un cop acaba la feina del Parlament, quan Rigol amplia els estudis de Teologia i Filosofia, fent el doctorat en Teologia i el doctorat en Filosofia.
També coincideix a la Fundació Joan Maragall amb l’anterior president de la Fundació, David Jou. Per a Jou, el pensament intel·lectual de Joan Rigol consta de tres elements centrals: el personalisme cristià de Mounier; l’encíclica Pacem in Terris sobre els drets i deures humans de Joan XXIII, i l’encíclica Populorum Progressio de Pau VI que aplica a les comunitats nacionals i pobles els ideals del cristianisme des del seu vessant social.
“Això té una gran influència en la manera com ell concep la política, la cultura i la participació de la religió en la vida pública”, explica Jou. Pel que fa a la política, Jou reconeix que Rigol l’entén “com a servei a l’individu, no l’individu al servei d’uns ideals abstractes, però sí al servei d’un bé comú concret que l’enriqueix a ell i als altres”.
Des del punt de vista de la cultura, afirma, Rigol era defensor d’una cultura “que es planteja problemes humans, profunds”. I pel que fa a la religió en la vida pública, “ell ho abordava des d’una laïcitat positiva, tenint en compte els elements positius de les religions en la cohesió social i de diàleg amb els altres”.
President delegat de la Sagrada Família durant set anys
I aquest diàleg amb altres i aquestes diverses facetes de la vida d’en Joan Rigol van possibilitar, entre altres hites, una exposició sobre Gaudí al Vaticà, conjuntament entre la Sagrada Família i la Fundació Joan Maragall, o la vinguda del papa Benet XVI a la Sagrada Família.
Ho recorda bé l'arquebisbe emèrit de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, al capdavant de la diòcesi en aquell moment. Rigol era aleshores president delegat de la Sagrada Família, per encàrrec de Sistach. “Ell va fer un gran treball a la Sagrada Família perquè era una persona molt preparada espiritualment”.
Home polifacètic, Sistach reconeix que “no és fàcil definir Joan Rigol en poques paraules com a home de fe”. Home “de fe i coherència”, explica el cardenal emèrit, “que ha fet un gran servei a l’Església i el país gràcies a les seves conviccions, sobretot les religioses”.
Identificat amb el Concili Vaticà II
Per a Carles Duarte, president de la Institució Cultural del CIC i president de la Fundació Catalunya Religió, Joan Rigol era un home “de saviesa profunda, d’esperit conciliador, de vocació constructiva i fe indefallent”.
Duarte també reconeix Rigol com a “home clau en el projecte educatiu del CIC”, en què va ser director de l’Escola de Batxillerats en una etapa fonamental. El seu llegat pedagògic, afirma Duarte, “és fecund i serà durador”. També destaca Rigol per la consolidació i l’enfortiment de la Fundació Jordi Savall-Centre Internacional de Música Antiga, “hi va aportar orientació, criteri, reflexió serena i ambició consistent”, explica Duarte.
Una implicació a molts nivells a Catalunya que li van fer mereixedor l’any 2019 de la Creu de Sant Jordi. “Joan Rigol va actuar amb generositat i capacitat de diàleg, amb passió per Catalunya i la cultura, identificat amb un cristianisme d’arrels lluminoses i identificat amb el Concili Vaticà II”, reconeix Duarte.
“Home de fe profunda, profundament del Vaticà II, profundament cristià”, afirma Antoni Matabosch. “Ell ha mantingut sempre l’Esperit, i l’Esperit sacerdotal, fins i tot”, explica Lluís Martínez Sistach.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.