La Passió de Nostre Senyor Jesucrist

(Jaume Duch) És possible que algú, endut per la superficialitat i la ignorància del que viu i celebra la comunitat cristiana, pregunti: què hi fa tanta gent aquest diumenge, amb rams i palmes a les mans, a les portes de les esglésies? Si la resposta que oferim és que aquella gent vol acompanyar Jesús, que, per camins de mort, va fer possible la salvació de tots, haurem d'afegir-hi, també, que no és que la mort els apassioni, sinó que festegen que gràcies a Jesús la mort ha estat vençuda per la vida d'un innocent.

Són molts els qui avui creuen que a Jesús no se'l pot trobar entre els morts, sinó entre els que viuen, perquè ho ha donat tot per amor. Els rams i els cants d'avui anuncien que Jesús és Déu i salvador, malgrat la passió viscuda a Jerusalem.

Cada diumenge, en el prefaci de l'Eucaristia, diem: "Amunt els cors." Avui, més que mai, no podem posar cara trista en escoltar la llarga narració de la Passió, que recorda el que Jesús va ser capaç de patir aquells dies per nosaltres. En la nostra reacció, superant el to melangiós que acompanya sempre aquesta lectura, cal fer present un to d'agraïment i d'acció de gràcies. És cert que en el fons de tot domina el rostre tràgic del "Servent del Senyor", tal com Isaïes en dona raó en la primera lectura d'avui. Sabem que aquest rostre és el d'un home humiliat, depreciat i torturat, però que està disposat a dirigir paraules de confiança als desconfiats de tots els temps.

Jesús, aquell dia, va fer la seva entrada més significativa a Jerusalem. Alguns obriren els ulls i sortiren a rebre'l festivament, el reconeixien com a messies. Segurament, va ser un triomf modest i sortosament ningú va comptar el nombre dels parti- cipants, ni va mesurar la durada de la festa, ni la intensitat dels aplaudiments, com s'acostuma a fer avui per subratllar la importància dels fets socials. Encara que limitat, va ser un vertader triomf. Va ser una festa sota el signe de l'espontaneïtat i amb aire joiós. Jesús, però, no s'enganyava, els coneixia de sobres. També a nosaltres, sap que ens costa molt ser constants i coherents, sabia que aquell entusiasme no duraria pas gaire temps, que calia seguir endavant, tal com ho havia anunciat a la cima del Tabor, el dia de la Transfiguració.

En aquest breu comentari d'avui, no es pot entrar en el contingut del llarg i impressionant text de la Passió. Deixem-nos, això sí, acompanyar pel magnífic himne de sant Pau en la segona lectura del dia, en el qual destaca el doble moviment que caracteritzà la vida de Crist, i pot donar-se en la vida de tot cristià: Abaixament i enlairament; humiliació i glorificació; foscor i il·luminació; despullament i transfiguració. La Passió va ser per a Jesús l'hora del testimoni suprem de tota la seva vida. Ell va dir: "Ningú té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics." De Crist hem après què vol dir això d'estimar i sofrir per amor.