Amb pocs dies de diferència han coincidit tres fets amb un fons comú que m’han fet pensar, i que potser ens podrien ajudar a pensar a tots plegats.
Ja fa temps que parlo sovint amb una psicòloga d’una entitat d’església que acull i atén homes en situació vulnerable addictes a alguna droga. En un moment o altra de la conversa ella em parla dels "pacients" i jo li dic que no m’agrada aquest nom; ella defensa que, de fet, és la relació que hi ha entre ells. Als pocs dies parlant amb una assistent social d’una entitat, també d’església, que atén persones sensesostre , li surt amb naturalitat parlar dels "usuaris", i torno amb la meva de que no m’agrada el terme, sense que en trobem un de millor.
Tercer moment. Llegeixo que el Secretariat de Pastoral Social ha tingut una trobada amb entitats d’acció social, d’església. El tema a tractar és aquest: “Quins són els punts forts i els punts febles de l’acció social de l’Església? Hi ha diferències entre l’acció social de l’Església i l’acció social de l’Administració o altres? Quins són els elements claus de la vostra entitat que us representen en la tasca social que feu?
Ja se que el nom no fa la cosa, o potser si. I si els diguéssim "convidats"? Almenys des de l’Evangeli de Jesús hi trobo un bon argument: “Llavors va dir als seus servents: —El banquet de noces és a punt, però els convidats no n’eren dignes; aneu, doncs, a les cruïlles dels camins i ‘convideu’ a les noces tothom que trobeu. Aquells servents van sortir als camins i van reunir tots els qui van trobar, bons i dolents; i la sala del banquet s’omplí de convidats” (Mt 22,8-10).
Almenys el que ha de quedar clar és que el tracte diferencial deu ser aquest: tractar-los com a convidats.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.