(Oriol Xirinachs) Sant Pau era un home apassionat per anunciar el Regne, i això el feia tan disposat i lliure respecte a la seva dependència dels bens materials necessaris: “Sé viure enmig de privacions i sé viure en l’abundància. Estic avesat a tot: a menjar molt i a patir gana, a viure en l’abundor i a passar necessitat” (Fl 4,12). Per això, segons les circumstàncies, es posa a treballar: “Ja recordeu, germans, les nostres penes i fatigues: per no ser una càrrega a ningú, vam treballar nit i dia, mentre us anunciàvem l’evangeli de Déu” (1Tes 2,9). O bé: “sabeu que aquestes meves mans han guanyat allò que necessitàvem jo mateix i els qui anaven amb mi” (Ac 20, 36). O bé quan aquestes circumstancies canvien recordarà que: "El qui treballa, bé es mereix el seu jornal" (1Tim 5,18). O bé: “Si hem sembrat entre vosaltres béns espirituals, ¿és demanar massa voler recollir-ne béns materials?” (1Co 9,11).
He passat per totes aquestes situacions. He treballat, com molts altres companys, per no dependre de la paga de l’estat en aquells tristos anys del franquisme i no ser funcionaris seus. Ho vaig deixar quan em van fer l’encàrrec de posar en marxa el Secretariat per als Marginats, perquè em semblà un motiu de prou pes, i vaig tornar-hi quan, posat ja en marxa, vaig poder viure, a la vegada, el treball i la acció pastoral. I n’estic molt agraït i satisfet per la gran riquesa humana i espiritual.
Cap a l'any 1971 va començar al seminari la l’experiència de l’encaminament al sacerdoci d’uns joves treballadors que compartien estudi i treball (ESMO). L'any 1978 a la nostra diòcesi es va formar el col·lectiu de "capellans en el treball", que en els seus inicis, tant aquí com a França van trobar l’oposició de la jerarquia. D’aquest col·lectiu actualment només en queda un en actiu fidel a aquella vocació paulina, mentre que la resta, ja jubilats, continuen trobant-se per compartir l’experiència que ha inspirat i animat la seva vida ministerial.
Parlant del tema del nostre ‘jornal’ de mossèns, la meva experiència és que avui el més comú dels companys té molt clar que l’Església per a la qual treballa l'ha de mantenir. Certament que la majoria treballen amb zel per al Regne, però crec que sense la aportació de l’experiència d’aquells mossèns en el treball l’Església perd un aportació paulina molt considerable i fàcilment es pot caure en el funcionarisme, denunciat sovint pel papa Francesc.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.