Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Publicat el 10 d’octubre de 2008 a El Periódico de Catalunya.

Antoni Bassas, periodista.

Dilluns va ser enterrat Joan Carrera, bisbe auxiliar de Barcelona. Vaig tenir la sort de sovintejar-lo quan va acceptar ser tertulià d'El matí de Catalunya Ràdio. En una època en què molta gent de l'Església s'amaga quan se'ls demana una opinió (sobretot com més amunt han arribat), Carrera, tot i la mitra, no va dubtar a baixar a l'arena de la ràdio matutina.

Ell mateix explicava que pertanyia a una generació que, al final del franquisme, necessitava un canvi. "Estàvem tan tips d'un cert discurs nacionalcatòlic que el que ens preocupava era, sobretot, trobar un nou llenguatge de la fe, el dels fets, i una nova presència en la societat: la dels drets humans".

Va fer sempre el contrari del seu cognom. Quan va suggerir que l'Església catòlica espanyola demanés perdó per la seva aliança amb Franco durant i després de la guerra civil, l'Abc va publicar un comentari rient-se'n del seu cognom, advertint-lo que per culpa d'opinions com aquella difícilment passaria de bisbe auxiliar.

Que es fiquessin amb ell no li importava tant com que sortís malparada la imatge de l'Església. Per això va patir força els últims anys. Com més evident era la sintonia entre el PP i la cúpula dels bisbes espanyols, més tocat se'l veia. El recordo un matí dient: "Si l'Església apareix sempre al costat d'un partit polític, no podrà despertar mai la curiositat intel.lectual dels no creients".

També li dolia que a Catalunya s'hagués estès "la desconsideració de la fe cristiana". Perquè una de les seves dèries era normalitzar el diàleg entre diferents. En unes cartes públiques que va creuar amb el socialista Joan Raventós deia: "Mira, un creient i un no creient no estem tan lluny com sembla l'un de l'altre. El creient pensa algun cop: 'Si no fos veritat...'. I el no creient també es diu en alguna ocasió: 'I si fos veritat...'. La diferència és que un creient, fins i tot quan dubta, es troba sense adonar-se explicant aquest dubte a Déu".

M'hauria agradat sentir alguna cosa d'aquestes en el sermó sense complicacions amb què Carrera va ser acomiadat dilluns a la catedral. ¿Qui n'agafarà la torxa?