Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Diumenge XVI de durant l’any. Cicle B

Barcelona, 22 de juliol de 2018

 

Com vivia les realitats humanes Jesús?

Jesús ho vivia tot des de la compassió activa.

Era la seva manera de ser i de fer, d’actuar. La seva primera reacció davant de les persones.

No sabia mirar ningú

   amb fredor

   amb indiferència

   amb una actitud de tant se me’n dóna com ho fem nosaltres moltes vegades.

No suportava veure les persones patir.

Així va ser recordat per les primeres generacions cristianes.

Però els evangelistes diuen més, bastant més.

A Jesús no el commouen només les persones concretes que troba en el seu camí:

-els malalts que el busquen

-els indesitjables que se li apropen

-els nens als que ningú acarona

Jesús sent compassió per la gent que viu desorientada i no tenen qui els guiï ni alimenti.

L’evangelista Marc ens descriu el que va passar en alguna ocasió prop del llac de Galilea.

De tots els pobles i poblets arribaren corrents al lloc a on Jesús anava a desembarcar.

En veure tota aquella gentada, Jesús reacciona com sempre: “va sentir fonda compassió perquè caminaven com ovelles sense pastor.”

La imatge del conjunt és ben patètica. Jesús sembla estar recordant les paraules pronunciades pel profeta Ezequiel 6 segles abans:

“En el poble de Déu hi ha ovelles que malviuen sense pastor: ovelles dèbils a les que ningú reconforta; ovelles malaltes a les que ningú guareix; ovelles ferides a les que ningú cuida; ovelles esgarriades a les que ningú s’apropa; ovelles perdudes a les que ningú busca” (34)

 

                                                                                                            

Mentre nosaltres analitzem les causes de l’empitjorament social i de les crisis de l’Església,

Mentre discutim sobre la posició que ha de prendre l’Església en una societat més i més secularitzada,

Mentre ens desqualifiquem els uns als altres i condemnem tot el que ens molesta o irrita.--- hi ha entre nosaltres moltes, moltíssimes ovelles sense pastor. Qui diu ovelles diu persones.

Qui són aquestes ovelles?

Persones soles a les que ningú no té temps d’escoltar.

Esposes i esposos que sofreixen desvalguts i sense cap ajuda l’esfondrament del seu amor.

Noies que avorten pressionades per la por i per la inseguretat sense el recolzament ni la comprensió de ningú. Ni dels seus parents.

Persones que sofreixen en secret la seva incapacitat per alliberar-se d’una vida indigna i malmenada.

Allunyats que desitgen revifar la seva fe i no saben a qui acudir ni com concretar els seus nobles anhels.  

 

Qui desvetllarà entre nosaltres la veritable i eficaç compassió?

Qui donarà a l’Església una fesomia més semblant a la de Jesús?

Tu i jo podríem ser aquestes persones més compassives com ho era Jesús quan vivia en aquest món.

Preguntem-nos si realment ho som.

Som persones compassives, activament compassives?