×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

 

Diumenge II de durant l’any. Cicle C

Barcelona, 20 de gener de 2019

 

A Jesús se l’identifica amb el fet religiós que coneixem com a cristianisme.

Actualment s’obre pas una altra actitud: Jesús és de tots, no només dels cristians.

La seva vida i el seu missatge són patrimoni de la humanitat.

Ningú a Occident ha tingut un poder tan gran sobre els cors.

Ningú ha expressat millor que Ell les inquietuds i els interrogants de la persona humana.

Ningú com Ell ha desvetllat tanta esperança.

Ningú ha comunicat una experiència tan sana de Déu sense projectar-hi  ambicions, pors i fantasmes, despotismes i humiliacions.

Ningú s’ha apropat al dolor humà de manera tan fonda i entranyable, tan cordial i sanadora.

Ningú ha obert una esperança tan sòlida davant del misteri de la mort i de la finitud humana.

Més de 2000 anys ens separen de Jesús, però la seva persona i el seu missatge segueixen captivant i atraient els homes.

És cert que en alguns ambients interessa poc o gens, però també és cert que el pas del temps no ha esborrat la seva força seductora ni ha amortit el ressò de les seves paraules salvadores.

Avui, quan les ideologies i les religions experimenten una crisi profunda.—la figura de Jesús escapa de tota doctrina i transcendeix tota religió per a convidar directament als homes i dones d’avui a una vida més digna i més esperançada.

Els primers cristians experimentaren Jesús com a font indiscutible de vida nova, transformadora de tota realitat.                                                              

D’Ell en rebien un alè diferent per a viure. Sense Jesús tot se’ls tornava erm, sec, estèril i apagat.

L’evangelista Joan redacta l’episodi de les Noces de Canà per a presentar simbòlicament Jesús com a portador d’un vi bo capaç de revifar l’esperit i transformar la vida.

Jesús pot ser avui ferment de nova humanitat. La seva vida i la seva persona conviden a inventar formes noves d’existència, de vida sana.

Ell pot inspirar camins més humans en una societat que busca el benestar, ofegant l’esperit i matant la veritable compassió.

Ell pot desvetllar el gust per una vida més humana en persones

-buides d’interioritat

-pobres d’amor

-i necessitades d’esperança.

 

Qui són aquestes persones?

Aquestes persones som nosaltres.

Siguem senzills i humils,

compassius i fraternals

i viurem el millor dels consols i la més segura de les esperances.

Li preguntaren a Charles Péguy - socialista crític que rebé la influència de pensadors catòlics i es convertí el 1908 - :

Qui és cristià?

“Cristià és el que dóna la mà. El que no la dóna, aquest no és cristià. Importa poc  què pugui fer amb aquesta mà.”

Ens calen accions programades generosament.

Ens cal el bon tarannà de la relació personal.

Què fem nosaltres?

Ajudem, o bé destorbem?

A qui donem la mà, nosaltres?