×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Trinitat. Cicle C

Barcelona, 16 de juny de 2019 

La paraula déu prové del sànscrit Dyau i significa “dia”, en grec es converteix en Theos que ve a ser “la llum”, “el brillant”. En l’origen del terme déu hi ha la idea de la llum que dóna vida i que permet veure-hi: el visible i l’invisible. Déu és el que fonamenta la vida i dóna el sentit últim a tot.

El cristianisme introdueix un llenguatge insòlit i revolucionari al parlar d’un déu Trinitat. En la base d’aquesta nova terminologia hi ha una nova concepció: Déu és Amor. Aquesta Divinitat que sustenta la vida i dóna sentit a la realitat sencera és amor i només amor. En reconèixer un déu trinitari estem tocant el cor mateix de la fe cristiana. Tot el demés n’és conseqüència. L’amor no és una activitat més de déu, sinó que tota la seva activitat consisteix en estimar. En el nostre llenguatge, sempre limitat, hem de dir que déu ni sap, ni pot, ni vol fer altra cosa que estimar.

No es tracta avui d’entendre el que mai no podrem comprendre. Es tracta de veure en la donació, en la igualtat, en la comunicació de les persones divines, el model exemplar del que ha de ser la nostra convivència humana.

Ho concreto més: viure pels altres una vida que és donació desinteressada i comunicació afectuosa. Per tant: mai solitud, mai aïllament egoista, sempre obertura, sempre transparència i sempre generositat. La fe en Déu feta ètica de la persona que existeix pels altres.

És aquesta la nostra ètica quotidiana?

Insisteixo perquè ens quedi ben clar. No es tracta avui d’entendre el que mai no podrem comprendre. Es tracta de veure en la donació, en la igualtat, en la comunicació de les persones divines, el model exemplar del que ha de ser la nostra convivència real: Viure pels altres una vida que essencialment és comunicació i donació, gratuïtat i generositat.

Mai solitud egoista. Mai aïllament descompromès. Sempre obertura i franquesa. Sempre claredat i transparència. En una paraula: Déu fet ètica del que existeix a favor dels altres i pels altres.

És aquest el nostre model d’existència i de convivència? Ho és?  O no ho és? Què responem nosaltres? Què respons tu? Què responc jo?