Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Diumenge XXXIII de durant l’any. Cicle C

Barcelona, 17 de novembre de 2019

¿Com viure aquests temps de “crisi religiosa” amb lucidesa i responsabilitat, sense desviar-nos de l’evangeli ni enfonsar-nos en la desesperança? Vet aquí una de les preguntes més inquietants que es desvetlla avui en els que creiem en Jesucrist.

És ben clar que la fe cristiana no es pot viure ni comunicar des d’actituds negatives. És inútil alimentar el victimisme. És inútil viure de la nostàlgia o acumular ressentiments. Tot això ens allunya de l’esperit amb què vivia Jesús.

Ara és el moment d’aprendre a llegir i a viure aquests temps de manera més positiva, més confiada i més evangèlica. La crida de Jesús a “perseverar” ens ha de fer pensar. És un greu error demonitzar la crisi actual vivint-la com una situació impossible. Déu no està mai en crisi. Continua actuant en cada ser humà.

Cap crisi pot impedir que el Creador segueixi oferint-se. Comunicant-se. Salvant a cadascun dels seus fills i filles per camins que a nosaltres se’ns escapen.

Aquesta humanitat tan volguda per Déu viu patint: no encerta amb el camí que la podria conduir cap a una vida més digna, noble i feliç.

La crisi religiosa de la que tant parlem els creients és només un fragment d’una crisi més global que ho sacseja tot. Ens pot preocupar què va a ser de l’Església entre nosaltres, però si mirem la realitat des de Déu, el que realment ens ha de preocupar és què serà d’aquest món.

El de veritat important és perseverar: no desviar-nos de l’evangeli, buscar sempre el Regne de Déu i la seva justícia i no els nostres petits i ridículs interessos temporals, actuar des de l’esperit de Jesús i no des del nostre instint de conservació, buscar el bé de tots, no només el nostre bé egoista i mesquí i calculador. No ens enganyem: el qui realment pensa en la felicitat de tots és Déu, no nosaltres.

Perseverar no és repetir paraules buides que ja no diuen res, sinó encendre la nostra fe en contacte directe i personal amb Crist. Perseverar no és posar-nos a la defensiva davant de qualsevol canvi, sinó mantenir la capacitat d’escoltar l’acció de Déu en els nostres dies. Perseverar no és exigir als altres, sinó viure nosaltres mateixos en continua conversió.

Realment, hi vivim? Estem a favor del canvi o de la immobilisme egoista?