"Buscar el bé i la felicitat per tothom porta molts problemes"

Diumenge XIII de durant l’any

Barcelona, 2 de juliol de 2017

Jesús no volia veure patir a ningú.

El patiment és dolent.

Jesús mai no el va buscar per a ell mateix o pels altres.

Al contrari: tota la seva vida va consistir en lluitar contra el patiment i el mal que tant de dolor provocava a les persones.

Les fonts el presenten sempre combatent el patiment que s’amaga

en la malaltia

en les injustícies

en la solitud

en la desesperança

en la culpabilitat.

Així va ser Jesús: un home dedicat

a eliminar el patiment

a suprimir les injustícies

a encomanar força per viure.

Però buscar el bé i la felicitat per tothom porta molts problemes.

Jesús ho sabia per experiència. No es pot estar amb els que pateixen i buscar el bé dels més petits sense provocar el rebuig i l’hostilitat d’aquells a qui no interessa cap mena de canvi.

És impossible estar amb el crucificat i no trobar-se “crucificat” un dia.

Jesús mai no ho va ocultar als seus seguidors. En diverses ocasions va emprar una metàfora inquietant que Mateu ha resumit així: “Qui no pren la meva creu i em segueix, no és digne de mi.”

No podia haver escollit un llenguatge més gràfic.

Tots coneixien la imatge terrible del condemnat que, nu, indefens, era obligat a portar sobre les seves espatlles el travesser horitzontal de la creu fins al lloc de l’execució on l’esperava el pal vertical fixat a terra.

Portar la creu era part del ritual de la crucifixió. L’objectiu era que el condemnat aparegués davant la societat com a culpable, un home indigne de viure.

Tothom descansaria veient-lo mort.

Els deixebles miraven d’entendre’l.

Jesús els venia a dir més o menys això: “si em seguiu, heu d’estar disposats a ser rebutjats. Us passarà el mateix que a mi. Als ulls de molta gent, semblareu culpables. Us condemnaran. Miraran que no molesteu. Haureu de portar la vostra creu. Llavors us assemblareu més a mi. Sereu dignes seguidors meus. Compartireu la sort dels crucificats. Amb ells entrareu un dia en el Regne de Déu.”

Portar la creu no és buscar “creus”, sinó acceptar la “crucifixió” que ens arribarà si seguim els passos de Jesús. Així de clar.