“Tenir fe no significa no tenir moments difícils, sinó tenir la força per enfrontar-s'hi sabent que no estem sols”

Àngelus del papa Francesc a la plaça Sant Pere del Vaticà. Diumenge 14 de desembre de 2014

Jesús "no és un personatge del passat", és la Paraula de Déu que continua il·luminant el camí de l'home, i els seus gestos -és a dir, els Sagraments- "són la manifestació de tendresa, del consol i de l'amor del Pare vers tot ésser humà". En el tercer diumenge d'Advent, el Papa Francesc ha reflectit l'actitud interior amb la que viure l'espera del Senyor, suggerida per la litúrgia d'avui: l'alegria, perquè -ha dit llegint les pancartes dels fidels a la Plaça de Sant Pere- "amb Jesús l'alegria està a casa":

"No has sentit a parlar mai d'un sant trist o d’una cara trista amb la cara fúnebre. Mai s’ha sentit això! Seria un contrasentit. Un cristià és una persona que té un cor ple de pau perquè sap posar la seva alegria en el Senyor fins i tot quan travessa moments difícils de la vida. Tenir fe no significa no tenir moments difícils, sinó tenir la força per enfrontar-s'hi sabent que no estem sols. I aquesta és la pau que Déu dóna als seus fills".

El cor de l'home, el Pontífex ha explicat, "desitja l'alegria": per això cada família, cada poble “aspira a la felicitat”. L'alegria que el cristià està cridat a viure i donar testimoni és doncs la que "ve de la proximitat de Déu, de la seva presència en la nostra vida". Quan Jesús ha entrat en la història, naixent a Betlem, la humanitat "ha rebut la llavor del Regne de Déu":

"No cal buscar més enlloc! Jesús ha vingut a portar alegria a tots i per sempre. No es tracta només d’una alegria esperada o posposada al paradís: aquí a la terra estem tristos, però al cel serem alegres. No, no! No és així, sinó una alegria ja real i experimental ara, perquè Jesús mateix és la nostra alegria i la nostra casa amb Jesús és l'alegria, com deia la pancarta vostra: ‘Amb Jesús l’alegria està a casa'".

Tots els batejats, ha recordat el sant Pare, se'ls crida "a acceptar sempre novament la presència de Déu enmig nostre", i a ajudar els altres a descobrir-la", “o a recobrar-la si s’hagués oblidat":

"És una bella missió, com la de Joan el Baptista: orientar la gent a Crist -no a nosaltres mateixos!– perquè és Ell la meta cap on tendeix el cor de l’home quan cerca l'alegria i la felicitat".

Seguint l'exemple de sant Pau, podrem ser "missioners de l'alegria", pregant amb perseverança i donant sempre gràcies a Déu, secundant el seu Esperit, buscant el bé i evitant el mal:

"Si aquest és el nostre estil de vida, llavors la Bona Nova podrà entrar en moltes cases i ajudar a les persones i famílies a redescobrir que en Jesús hi ha la salvació. En Ell és possible trobar la pau interior i la força per enfrontar cada dia les diferents situacions de la vida, fins i tot les més pesades i difícils".

Per tant la pregària a Maria, "causa de la nostra alegria" que ens faci sempre alegres en el Senyor " que ve a alliberar-nos de tantes esclavituds interiors i exteriors".

Traducció: Pere Prat –Catalunya Religió