"Tan sols el petits són capaços d’entendre plenament el sentit de la humilitat"

Homilia del papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dimarts 29 de novembre de 2016

«L’elogi de Jesús al Pare», del qual parla l’Evangeli segons Lluc d’avui, és per què el «Senyor revela als petits els misteris de la Salvació, el misteri de sí mateix».

Als petits se’ls revela el Misteri de la Salvació

El papa parteix de l’evangelista per subratllar la preferència de Déu per aquells qui saben entendre els seus misteris, no els doctes ni els savis, sinó «el cor del petits». També la primera Lectura, plena «de petits detalls», observa Francesc, «té a veure amb aquest camí». El profeta Isaïes de fet parla d’«un petit brot» que «despuntarà del tronc de Jessé», i no d’«un exèrcit» d’alliberament. Els petits són també els protagonistes del Nadal:

«Passat el Nadal veurem aquesta petitesa, aquesta cosa petita: un nen, una establia, una mare, un pare... Les petites coses. Cors grans però plantejament de petits. Sobre aquest brot es posarà l’Esperit del Senyor, l’Esperit Sant, aleshores el brot petit tindrà la virtut dels petits, i el temor del Senyor. Caminarà al llarg del temor del Senyor. El Temor del Senyor no és pas la por, no: «és fer de la pròpia vida el comandament que Déu ha donat al nostre pare Abraham: «Camina en la meva presència i sigues irreprensible». Humil. Això és humilitat. El temor del Senyor és la humilitat».

I tan sols el petits, subratlla el papa, «són capaços d’entendre» plenament «el sentit de la humilitat», el «sentit del temor del Senyor» per què «caminen davant del Senyor», observats i custodiats , «senten que el Senyor els dona la força per seguir endavant». Aquesta és la veritable humilitat explica Francesc:

Caminar observats pel Senyor: no a la humilitat de teatre

«Viure la humilitat, la humilitat cristiana, és tenir aquest temor del Senyor que –repeteixo- no és por, sinó que és: «Tu ets Déu, jo sóc una persona, jo vaig davant així, amb les coses petites de la vida, però caminant en la Teva presència i mirant de ser irreprensible». La humilitat és la virtut dels petits, la veritable humilitat, no la humilitat com de teatre: no, aquella no. La humilitat d’aquell que deia: «Jo sóc humil, i ben orgullós de ser-ho». No, aquesta no és la humilitat. La humilitat del petit és aquella que camina en presència del Senyor, no malparla dels altres, mira tant sols de servir, es sent el més petit... Aquella és la força».

Demanen al Senyor la gràcia de la humilitat, de caminar en la Seva presència

És «humil, molt humil», observa novament el papa pensant en el Nadal, fins i tot la noia que Déu «observa» per a «enviar-li el seu fill», i que de cop i volta va cap a casa de la cosina Elisabet, i no diu res «d’allò que li ha passat». La humilitat és així», afegeix Francesc, «caminar en presència del Senyor», feliços, joiosos de ser «observats per Ell», «exultants en la joia per què són humils», de la manera que es narra sobre Jesús a l’Evangeli d’avui:

«Observant Jesús que exulta joia per què Déu revela el seu misteri als humils, podem demanar per a tots la gràcia de la humilitat, la gràcia del temor de Déu, de caminar en la seva presència cercant d'ésser irreprensibles. I així, amb aquesta humilitat, podem ser vigies en la pregària, actius en la caritat fraterna i exultants de joia a la lloança».

Traducció: Mònica Mor —Catalunya Religió