Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

En l'homilia de la missa a la Casa Santa Marta, el Papa Francesc ha recordat que en l'Últim Sopar Jesús amb l'Eucaristia ens ensenya l'amor,  rentant els peus ens ensenya el servei, i ens diu que un servent mai no és més gran del qui l'envia, del mestre. Com els deixebles en aquella nit "deixem-nos mirar pel Senyor".

Jesús amb l'Eucaristia ens ensenya  l'amor, rentant els peus ens ensenya el servei, i ens diu que un servent mai no és més gran que el qui l'envia, que el mestre. Aquestes tres coses són  fonamentals en l'Església. Així doncs, el Papa Francesc en l'homilia de la Missa del matí celebrada a Casa Santa Marta, comentant l'Evangeli del dia, en què Joan recorda les paraules de Jesús després del rentat dels peus.

Dos gestos que són dues institucions

En l'última Sopar, Jesús s’acomiada dels deixebles, explica el Papa, amb un discurs llarg i bonic, repetit per Joan i "fa dos gestos que són institucions". Dos gestos per als deixebles i per a l'Església que vindrà, "són el fonament, per dir-ho així, de la seva doctrina". Jesús "dona per menjar el seu cos i per beure la seva sang", és a dir, institueix l'Eucaristia i fa el rentat dels peus. "A partir d'aquests gestos neixen els dos manaments - explica Francesc- que faran créixer l'Església si nosaltres hi som fidels".

L'Eucaristia i el manament de l'amor

El primer és el manament de l'amor: que no va sol "estimar el proïsme com a tu mateix", però un pas més: "estimar el proïsme com jo us he estimat".

"L’amor sense límits. Sense això, l'Església no va endavant, l'Església no respira "

Sense l’amor, no creix, es converteix en una institució buida, d'aparences, de gestos sense fecunditat. Pendre el seu cos: Jesús diu com nosaltres hem d'estimar, fins al final.

El rentat dels peus i el servei

Estimeu-vos  com jo us he estimat i després el segon nou manament, aclareix  Francesc, que neix del rentat dels peus: "serviu-vos els uns als altres". Renteu els peus els uns als altres, com jo us  he rentat els peus. Dos nous manaments i una advertència: "vosaltres podeu servir, però enviats per mi, menats per mi. Vosaltres no sou més grans que jo". Jesús de fet aclareix: "un servent no és més gran que el seu amo, ni és un enviat més gran que el qui l'ha enviat". Aquesta és la humilitat senzilla i veritable, no la "humilitat falsa".

Ser conscient que Ell és major que tots nosaltres, i nosaltres som servents, i no podem ultrapassar Jesús, no podem usar Jesús. Ell és el Senyor, no nosaltres. Aquest és el testament del Senyor. Es dona com a menjar i beguda, i ens diu:  estimeu-vos així. Renta els peus i ens diu: serviu-vos així, però estigueu atents, un servent mai no és més gran que el qui l'envia, el mestre. Són paraules i gestos contundents: és el fonament de l'Església. Si seguim amb aquestes tres coses, mai no ens equivocarem.

El qui és enviat mai no és més gran del qui l’envia

Els màrtirs i molts sants, el Papa continua, han tirat endavant així: "amb aquesta consciència de ser servidors". I Jesús insereix amb un altre advertiment: "Jo conec els qui he escollit" i diu: "Però sé que un de vosaltres em trairà". Per això, el Papa Francesc conclou aconsellant a tothom, un moment de silenci, i deixar-se mirar pel Senyor:

És deixar que la mirada de Jesús entri en mi. Sentirem tantes coses: sentirem amor, sentirem  potser res ... ens quedarem atrapats, sentirem vergonya. Però deixem sempre que la mirada de Jesús vingui. La mateixa mirada amb la que mirava en el sopar, aquell vespre. Senyor tu coneixes, tu ho saps tot.

Que la mirada de Jesús entri en nosaltres

Com  Pere a Tiberíades: "Tu coneixes, saps, tu ho saps tot. Tu saps que t'estimo,  saps el què hi ha dins del meu cor". L'amor fins a la fi, és el comiat del Papa,  servei ," i fem servir una paraula una mica militar però que ens serveix: subordinació, és a dir Ell és el més gran, jo soc el servent, ningú no pot passar davant d'ell

Traducció per Pere Prat Serra