Homilia del Papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dimarts 25 de març de 2014
A on porta la supèrbia del cor? El Papa Francesc ha desenvolupat la seva homilia aturant-se sobre Adam i Eva que, cedint a la seducció de Satanàs, van creure poder equiparar-se a Déu. Aquella “supèrbia suficient” va fer que ens allunyéssim del Paradís. Però el Senyor no li agradà que caminéssim sols, va fer una promesa de redempció i camina amb ells. “El Senyor –ha afegit el Papa– va acompanyar la humanitat en aquest llarg camí. Va fer un poble. Estava amb Ell. "I aquell camí que va iniciar-se amb una desobediència, termina en obediència”, amb el sí de Maria en l’Anunciació de l’Àngel. “El nus que va fer Eva amb la seva desobediència –ha dit nombrant a Sant Irineu de Lió- el va desfer Maria amb la seva obediència. És un camí, ha afegit, en el qual les meravelles de Déu es multipliquen.”
“El Senyor camina amb el seu poble". I perquè ho fa amb tanta tendresa? Per entendrir el nostre cor. Explícitament ho diu Ell: Jo faré del teu cor de pedra un cor de carn. Entendrir el nostre cor per rebre aquella promesa que havia fet en el Paradís. Per un home s’ha entrat el pecat, per un altre home ve la salvació. I aquest camí tan llarg ens facilità a tots nosaltres tenir un cor més humà, més pròxim a Déu, no tant superb, tant autosuficient.
I avui, ha prosseguit, la litúrgia ens parla "d’aquesta etapa en el camí de la restauració, ens parla d’obediència, de docilitat a la Paraula de Déu".
"La salvació ni es compra ni es ven: es regala. És gratuïta. No podem salvar-nos a nosaltres mateixos: la salvació és un regal, totalment gratuït. No es compra amb la sang de bous ni de cabres: no es pot comprar. Perquè aquesta salvació entri en nosaltres, només ens demana un cor humil, un cor dòcil, un cor obedient. Com aquell de Maria. I el model de salvació d’aquest camí és el mateix Déu, el seu fill, que no va renunciar a un bé irrenunciable: ésser igual a Déu. Pau ho diu."
El Papa ha posat l’accent sobre "el camí de la humilitat, de la humiliació. Això -ha dit– significa, senzillament, dir: jo sóc home, jo sóc dona i tu ets Déu, i anar a la presència de Déu, amb obe-diència, amb docilitat del cor. I per això, ha emfatitzat, en la Solemnitat de l’Anunciació, fem festa: la festa d’aquest camí, d’una mare a una altra, d’un pare a un altre".
"Avui podem abraçar el Pare que, gràcies a la sang del seu Fill, que convertit en un de nosal-tres, ens salvà. Aquest Pare que ens espera tots els dies... Mirem la imatge d’Eva i Adam, mirem la imatge de Maria i Jesús, observem el camí de la Història de Déu que va amb el seu poble. I diem: gràcies. Gràcies Senyor, perquè avui tu ens dius a nosaltres que ens has regalat la salvació. Avui és un dia per donar gràcies al Senyor.
Traducció: Paloma Llorente –Catalunya Religió
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.