Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

El Tridu Pasqual.

Estimats germans i germanes, bon dia!

Avui m’agradaria fer una pausa per meditar sobre el Tridu Pasqual que comença demà, per aprofundir una mica el que els dies més importants de l’any litúrgic representen per a nosaltres creients. Voldria fer-vos una pregunta: quina és la festa més important de la nostra fe: Nadal o Pasqua? Pasqua perquè és la festa de la nostra salvació, la festa de l’amor de Déu per a nosaltres, la festa, la celebració de la seva mort i Resurrecció. I per això voldria reflexionar amb vosaltres sobre aquesta festa, sobre aquests dies, que són dies de Pasqua, fins a la Resurrecció del Senyor. Aquests dies són la memòria que celebra un gran i únic misteri: la mort i la resurrecció del Senyor Jesús. El Tridu comença demà, amb la Missa del Sant Sopar del Senyor i s’acabarà amb les vespres del Diumenge de Resurrecció. Després ve la “Pasqüeta” per celebrar aquesta gran festa: un dia de més. Però aquest és post-litúrgic: és la festa familiar, és la festa de la societat. Això marca les etapes fonamentals de la nostra fe i de la nostra vocació en el món, i tots els cristians estan cridats a viure els tres Dies sants – dijous, divendres, dissabte; i el diumenge – ja s’entén -, però el dissabte és la resurrecció – els tres Dies sants són, per dir-ho així, la “matriu” de la seva vida personal, de la seva vida comunitària, com han viscut el nostres germans hebreus l’èxode de Egipte.

Aquests tres dies proposen de nou al poble cristià els grans esdeveniments de la salvació operats per Crist, i així el projecten a l’horitzó del seu destí futur i el reforcen en el seu compromís de testimoni en la història.

El matí de Pasqua, seguint les etapes viscudes en el Tridu, el Cant de la Seqüència, és a dir un himne o una mena de Salm, farà sentir solemnement l’anunci de la resurrecció; diu així: «Crist, la nostra esperança, ha ressuscitat i ens precedeix a Galilea». Aquesta és la gran afirmació: Crist ha ressuscitat. I en tants pobles del món, sobretot a l’Europa de l’Est, la gent es saluda aquests dies de pasqua no amb un “bon dia”, “bona nit” sinó amb “Crist ha ressuscitat”, per afirmar la gran salutació pasqual. “Crist ha ressuscitat”. Amb aquestes paraules - “Crist ha ressuscitat” – el Tridu culmina en l’exultació emocional. Elles contenen no només un anunci de joia i d’esperança, sinó de crida a la responsabilitat i a la missió. I no s’acaba amb el colom, els ous, les festes – tot això és bonic perquè és la festa familiar – però no s’acaba així. Comença el camí a la missió, a l’anunci: Crist ha ressuscitat. I aquest anunci, que porta el Tridu preparant-nos per acollir-lo, és el centre de la nostra fe i de la nostra esperança, és el nucli, és l’anunci, és - la paraula difícil, però que ho diu tot -, és el kerygma, que contínuament evangelitza l’Església i que ella és enviada a evangelitzar.

Sant Pau resumeix l’esdeveniment pasqual amb aquesta expressió: «Crist, la nostra Pasqua, ha estat immolat» (1 Cor 5,7), com l’anyell. Ha estat immolat. Per tant - continua - «les coses velles han passat i n’han nascut altres de noves» (2 Cor 5,15). Renascudes. I per això, el dia de Pasqua des de l’inici es batejava la gent. També la nit d’aquest dissabte jo batejaré aquí, a Sant Pere, vuit persones adultes que comencen la vida cristiana. I comença tot perquè tornaran a néixer. I amb una altra fórmula sintètica Sant Pau explica que Crist «va ser lliurat a la mort a causa de les nostres culpes i va ressuscitar per la nostra justificació» (Rm 4,25). L’únic, l’únic que ens justifica; l’únic que ens fa renéixer és Jesucrist. Ningú més. I per això no s’ha de pagar res, perquè la justificació – fent-ho bé – és gratuïta. I aquesta és la grandesa de l’amor de Jesús: dona la vida gratuïtament per fer-nos sants, per renovar-nos, per perdonar-nos. I aquest és el nucli propi d’aquest Tridu Pasqual. En el Tridu Pasqual la memòria d’aquest esdeveniment fonamental s’omple de gratitud i de celebració i, al mateix temps, renova en els batejats el sentit de la seva nova condició, que sempre l’Apòstol Pau expressa així: «Si heu ressuscitat amb Crist, cerqueu les coses de dalt, […] i no…les de la terra» (Col 3,1-3). Mireu cap amunt, mireu l’horitzó, eixamplem els horitzons: aquesta és la nostra fe, aquesta és la nostra justificació, aquest és l’estat de gràcia! Pel Baptisme, de fet, hem ressuscitat amb Jesús i ens hem mort a les coses i a la lògica del món; hem renascut com a criatures noves: una realitat que es converteix en una vida concreta dia rere dia.

Un cristià, si realment es deixa rentar per Crist, si realment es deixa despullar per Ell de l’home vell per caminar en una vida nova, mentre roman pecador – perquè tots ho som - no es pot ser corrupte, la justificació de Jesús ens salva de la corrupció, som pecadors però no corruptes; no pot viure amb la mort en l’ànima, ni tampoc ser causa de mort. I aquí he de dir una cosa trista i dolorosa… Hi ha falsos cristians: els que diuen “Jesús ha ressuscitat”, “he estat justificat per Jesús”, visc la vida nova, però porto una vida corrupta. I aquests falsos cristians acabaran malament. El cristià, repeteixo, és pecador – tots ho som, jo ho sóc – però estic segur que quan demanem perdó el Senyor ens perdona. El corrupte fa veure que és una persona honorable, però, finalment en el seu cor hi ha podridura. Una vida nova ens la dona Jesús. El cristià no pot viure amb la mort en l’ànima, ni tan sols ser causa de mort. Pensem – sense anar lluny – pensem en casa nostra, pensem en els anomenats “cristians mafiosos”. Però aquests de cristià no en tenen res: es diuen cristians, però porten la mort en l’ànima i als altres. Preguem per ells, perquè el Senyor toqui la seva ànima. El proïsme, especialment el més petit, el que sofreix més, es converteix en el rostre concret a qui podem donar l’amor que Jesús ens ha donat. I el món es converteix en l’espai de la nostra nova vida de ressuscitats. Nosaltres hem ressuscitat amb Jesús: dempeus, amb el front ben alt, i podem compartir la humiliació d’aquells que encara avui, com Jesús, estan patint la nuesa, la necessitat, en la soledat, en la mort, per convertir-se, gràcies a Ell i amb Ell, instruments de redempció i d’esperança, signes de vida i de resurrecció. En molts Països - aquí a Itàlia i també en la meva pàtria – tenim el costum que quan el dia de Pasqua se senten, s’escolten les campanes, les mares, les àvies, porten els infants a rentar-se els ulls amb aigua, amb l’aigua de la vida, com a signe per poder veure les coses de Jesús, les coses noves. En aquesta Pasqua deixem-nos rentar l’ànima, rentar els ulls de l’ànima, per veure les coses belles, i fer coses belles. I això és meravellós! Ha estat la Resurrecció de Jesús després de la seva mort, que ha estat el preu per salvar-nos a tots nosaltres.

Estimats germans i germanes, preparem-nos per viure bé aquest Tridu Sant ja imminent – comença demà -, per ser sempre més profundament inserits en el misteri de Crist, mort i ressuscitat per nosaltres. Que ens acompanyi en aquest itinerari espiritual la Verge Santíssima, que va seguir Jesús en la seva passió – Ella era allà, mirava, sofria… - va ser present i unida a Ell al peu de la seva creu, però no s’avergonyia del fill. Una mare mai s’avergonyeix del fill! Va ser allà i va rebre en el seu cor de Mare la immensa joia de la resurrecció. Que ens obtingui la gràcia d’estar interiorment compromesos en les celebracions dels propers dies, perquè el nostre cor i la nostra vida siguin realment transformats.

I en lliurar-vos aquests pensaments, manifesto a tots vosaltres els més cordials desigs d’una alegre i santa Pasqua, amb les vostres comunitats i els vostres estimats.

I us aconsello: el matí de Pasqua porteu els infants a l’aixeta i feu que es rentin els ulls. Serà un signe de com veure Jesús Ressuscitat.

Traducció per Josep M. Torrents Sauvage