Papa Francesc: “Que el Mediterrani recuperi la vocació de bressol de la civilització”

Audiència General 27 de setembre 2023

Catequesi. El viatge apostòlic a Marsella amb motiu de les “Rencontres Méditerranéennes”

Estimats germans i germanes!

A finals de la setmana passada vaig anar a Marsella per participar en la cloenda de les Rencontres Méditerranéennes, on van participar bisbes i alcaldes de l’àrea mediterrània, juntament amb nombrosos joves, perquè la seva mirada estigués oberta al futur. De fet, l’esdeveniment de Marsella es va titular “Mosaic d’esperança”. Aquest és el somni, aquest és el repte: que la Mediterrània recuperi la seva vocació, de ser un laboratori de civilització i de pau.

El Mediterrani, ho sabem, és el bressol de la civilització, i un bressol per a la vida! No es pot tolerar que esdevingui una tomba, ni tan sols un lloc de conflicte. El mar Mediterrani és el més contrari que hi ha tant al xoc entre civilitzacions, com a la guerra i al tràfic d’éssers humans. És exactament el contrari, perquè la Mediterrània posa en contacte l’Àfrica, l’Àsia i Europa; el nord i el sud, l’orient i l’occident; les persones i les cultures, el pobles i les llengües, les filosofies i les religions. És veritat, el mar és sempre d’alguna manera un abisme a superar, i fins i tot pot arribar a ser perillós. Però les seves aigües contenen tresors de vida, les seves onades i els seus vents porten embarcacions de tota mena.

De la seva riba oriental, fa dos mil anys, va sortir l’Evangeli de Jesucrist.

[El seu anunci] naturalment no es produeix per art de màgia i no passa una vegada per totes. És el fruit d’un viatge en el qual cada generació està cridada a recórrer un tram, llegint els signes dels temps en què viu.

La trobada de Marsella s’ha produït després de les reunions similars celebrades a Bari el 2020 i a Florència l’any passat. No ha estat un fet aïllat, sinó el pas endavant d’un itinerari, que va tenir els seus inicis en els “Col·loquis Mediterranis” organitzats per l’alcalde Giorgio La Pira, a Florència, a finals dels anys cinquanta del segle passat. Un pas endavant per respondre, avui, a la crida llançada per Sant Pau VI en la seva Encíclica Populorum progressio, per promoure «un món més humà per a tots, un món en què tothom tingui alguna cosa per donar i per rebre, sense que el progrés d’alguns sigui un obstacle per al desenvolupament dels altres» (n. 44).

Què n’ha sortit de l’esdeveniment de Marsella? N’ha sortit una visió de la Mediterrània que jo definiria senzillament humana, no ideològica, no estratègica, no políticament correcta ni instrumental, humana, és a dir capaç de referir-ho tot al valor primari de la persona humana i de la seva inviolable dignitat. Aleshores al mateix temps va sorgir una mirada d’esperança. Això és molt sorprenent avui: quan escoltes els testimonis que han passat per situacions inhumanes o que les han compartides, i d’ells reps una “professió d’esperança”. I també hi ha una mirada de fraternitat.

Germans i germanes, aquesta esperança, aquesta fraternitat, no s’ha de “volatilitzar”, no, al contrari s’ha d’organitzar, de materialitzar en accions a llarg, mitjà o curt termini. Perquè les persones, amb plena dignitat, puguin optar per emigrar o no. La Mediterrània ha de ser un missatge d’esperança.

Però hi ha un altre aspecte complementari: hem de tornar l’esperança a les nostres societats europees, especialment a les noves generacions. De fet, com podem acollir els altres, si primer no tenim nosaltres un horitzó obert al futur? Com els joves sense esperança, tancats en la seva vida privada, preocupats per gestionar la seva precarietat, poden obrir-se a la trobada i a compartir? Les nostres societats tan sovint malaltes d’individualisme, de consumisme i d’evasions buides necessiten obrir-se, oxigenar l’ànima i l’esperit, i llavors podran veure la crisi com oportunitat i afrontar-la de manera positiva.

Europa necessita redescobrir la passió i l’entusiasme, i puc dir que a Marsella els he trobat: en el seu Pastor, el Cardenal Aveline, en els sacerdots i els consagrats, en els fidels laics compromesos en la caritat, en l’educació, en el poble de Déu que va mostrar una gran calidesa en la Missa a l’Estadi Vélodrome. Dono les gràcies a tots ells i al president de la República, que amb la seva presència va demostrar l’atenció de tota França a l’acte de Marsella. Que la Mare de Déu, que els marsellesos veneren com a Notre Dame de la Garde, acompanyi el camí dels pobles de la Mediterrània, perquè aquesta regió esdevingui el que des de sempre ha estat cridada a ser: un mosaic de civilització i d’esperança.

Traducció: Josep M. Torrents.