Papa Francesc: “Déu no ha deixat un manual de pastoral per aplicar-lo, sinó l’Esperit Sant que inspira la missió”

Audiència General 6 de desembre 2023

Catequesi. La passió per l’evangelització: el zel apostòlic del creient.

29. L’anunci és en l’Esperit Sant

Estimats germans i germanes,

En les últimes catequesis hem vist que l’anunci de l’Evangeli és alegria, és per a tots i s’adreça en l'actualitat. Descobrim ara una darrera característica essencial: l’anunci s’ha de fer en l’Esperit Sant. De fet, per “comunicar Déu” no n’hi ha prou amb la joiosa credibilitat del testimoni, la universalitat de l’anunci i l’actualitat del missatge. Sense l’Esperit Sant tot zel és inútilment i falsament apostòlic: només seria nostre i no donaria fruit.

A Evangelii gaudium vaig recordar que «Jesús és el primer i el més gran evangelitzador»; que «en qualsevol forma d’evangelització la primacia és sempre de Déu», que «ens ha volgut cridar a col·laborar amb ell i a estimular-nos amb la força del seu Esperit» (n. 12). Aquí tenim la primacia de l’Esperit Sant! Per això el Senyor compara el dinamisme del Regne de Déu a «un home que llança llavor a la terra; tant és que dormis o que estiguis despert, de nit o de dia, la llavor germina i creix; com?, ell mateix no ho sap» (Mc 4,26-27). L’Esperit és el protagonista, precedeix sempre els missioners i fa germinar els fruits. Aquesta consciència ens consola molt! I ens ajuda a aclarir-ne una altra, igualment decisiva: que en el seu zel apostòlic l’Església no s’anuncia ella mateixa, sinó una gràcia, un do, i l’Esperit Sant és realment el Do de Déu, com Jesús va dir a la dona samaritana (cf. Jn 4,10).

Tanmateix, la primacia de l’Esperit no ens ha de portar a la indolència. La confiança no justifica el desentendre’ns-en. La vitalitat de la llavor que creix per si sola no autoritza els agricultors a desentendre’s del camp. Jesús, en donar les últimes recomanacions abans de pujar al cel, va dir: «Rebreu la força de l’Esperit Sant que vindrà sobre vostre, i sereu testimonis meus […] fins als confins de la terra» (Act 1,8). El Senyor no ens ha deixat fulletons de teologia o un manual de pastoral per aplicar-lo, sinó l’Esperit Sant que inspira la missió. I la interdependència animosa que l’Esperit infon ens porta a imitar-ne l’estil, que sempre té dues característiques: la creativitat i la senzillesa.

Creativitat, per anunciar Jesús amb joia, a tothom i avui. En aquesta nostra època, que no ens ajuda a tenir una visió religiosa sobre la vida i en la qual l’anunci s’ha tornat en molts llocs més difícils, cansat, aparentment infructuós, pot néixer la temptació de desistir del servei pastoral. Potser ens refugiem en zones de seguretat, com la repetició rutinària de coses que es fan sempre, o en les crides engrescadores d’una espiritualitat intimista, o fins i tot en un malentès sentit de la centralitat de la litúrgia. Són temptacions que es disfressen de fidelitat a la tradició, però sovint, més que respostes a l’Esperit, són reaccions a les insatisfaccions personals. En canvi, la creativitat pastoral, ser audaç en l’Esperit, ardent amb el seu foc missioner, és prova de fidelitat a Ell. Per això vaig escriure que «Jesucrist també pot trencar els esquemes avorrits en què pretenem empresonar-lo i ens sorprèn amb la seva costant creativitat divina. Cada vegada que intentem tornar a la font i recuperar la frescor original de l’Evangeli sorgeixen nous camins, mètodes creatius, altres formes d’expressió, signes més eloqüents, paraules plenes de sentit renovat per al món actual» (Evangelii gaudium, 11).

Creativitat, per tant; i després la senzillesa, precisament perquè l’Esperit ens porta a la font, al “primer anunci”. De fet, és «el foc de l’Esperit que […] ens fa creure en Jesucrist, que amb la seva mort i resurrecció ens revela i ens comunica la infinita misericòrdia del Pare» (ivi, 164). Aquest és el primer anunci, que «ha d’ocupar el centre de l’activitat evangelitzadora i de tot intent de renovació eclesial»; repetim: «Jesucrist t’estima, ha donat la seva vida per salvar-te, i ara viu cada dia al teu costat, per il·luminar-te, per donar-te forces, per alliberar-te» (ibid).

Germans i germanes, deixem-nos captivar per l’Esperit i invoquem-lo cada dia: que Ell sigui el principi del nostre ser i del nostre obrar; que sigui a l’inici de tota activitat, trobada, reunió i anunci. Ell vivifica i rejoveneix l’Església: amb Ell no hem de tenir por, perquè Ell, que és l’harmonia, uneix sempre creativitat i senzillesa, inspira la comunió i envia a la missió, obre a la diversitat i recondueix a la unitat. Ell és la nostra força, l’alè del nostre anunci, la font del zel apostòlic. Vine, Esperit Sant!

Traducció: Josep M. Torrents.