Papa Francesc: “Els cristians tancats acaben sempre malament perquè són ideòlegs”

Audiència General 13 de desembre 2023

Catequesi. La passió per l’evangelització: el zel apostòlic del creient.

30. Effatà, obre l’Església!

Estimats germans i germanes,

Avui acabem el cicle dedicat al zel apostòlic, en el qual ens hem deixat inspirar per la Paraula de Déu per ajudar a conrear la passió per l’anunci de l’Evangeli. I això afecta a cada cristià. Pensem en el fet que en el Baptisme el celebrant diu, tocant les orelles i els llavis del batejat: «El Senyor Jesús, que fa que els sords hi sentin i que els muts parlin et permeti escoltar ràpidament la seva paraula, i professar la teva fe».

I hem sentit el prodigi de Jesús. L’evangelista Marc continua descrivint el lloc on va passar: «Cap al mar de Galilea …» (Mc 7,31). Què tenen en comú aquests territoris? Estar habitat majoritàriament per pagans. No eren territoris habitats per jueus, sinó majoritàriament per pagans. Els deixebles van sortir amb Jesús, que és capaç d’obrir les orelles i la boca, és a dir el fenomen del mutisme de la sordesa, que en la Bíblia també és metafòric i designa el tancament a la crida de Déu. És una sordesa física, però en la Bíblia qui és sord a la paraula de Déu és mut i no comunica la Paraula de Déu.

També és indicatiu un altre signe: l’Evangeli relata la paraula decisiva de Jesús en arameu, effatà, que significa “obre’t”, que s’obrin les orelles, que s’obri la llengua i és una invitació adreçada no només als sord-muts, que no podien sentir-lo, sinó precisament als deixebles d’aleshores i de cada temps. També nosaltres, que hem rebut l’effatà de l’Esperit en el Baptisme, estem cridats a obrir-nos. “Obre’t”, diu Jesús a cada creient i a la seva Església: obre’t perquè el missatge de l’Evangeli et necessita per a ser testimoniat i anunciat! I això ens fa pensar també en l’actitud del cristià: el cristià ha d’estar obert a la Paraula de Déu i al servei dels altres. Els cristians tancats acaben sempre malament perquè no són cristians, són ideòlegs, ideòlegs del tancament. Un cristià ha d’estar obert a l’anunci de la Paraula, a l’acolliment dels germans i de les germanes. I per això, aquest effatà, aquest “obre’t”, és una invitació a tots nosaltres a obrir-nos.

Fins i tot al final dels Evangelis Jesús ens dona el seu desig missioner: aneu més enllà, aneu a pasturar, aneu a predicar l’Evangeli.

Germans, germanes, sentim-nos tots cridats, com a batejats, a donar testimoni i a anunciar Jesús. I demanem la gràcia, com a Església, per poder fer una conversió pastoral i missionera. El Senyor a la vora del Mar de Galilea va preguntar a Pere si l’estimava i després li va dir que pasturés les seves ovelles (cf. vv. 15-17). Preguntem-nos també a nosaltres mateixos, que cadascú de nosaltres es faci aquesta pregunta a si mateix, preguntem-nos: estimo realment el Senyor, fins al punt de voler-lo anunciar? Vull convertir-me en el seu testimoni o en tinc prou volent ser el seu deixeble? Em prenc a cor les persones que trobo, les porto a Jesús en la pregària? Vull fer alguna cosa perquè la joia de l’Evangeli, que ha transformat la meva vida, faci més bella la seva vida? Pensem això, pensem aquestes preguntes i avancem amb el nostre testimoni.

Traducció: Josep M. Torrents.