Vés al contingut

Audiència General 11 de desembre 2019

Catequesi sobre els Fets dels Apòstols

Estimats germans i germanes, bon dia!

En la lectura dels Fets dels Apòstols, continua el viatge de l’Evangeli pel món i el testimoni de Sant Pau està cada vegada més marcat pel segell del patiment. Però això és una cosa que creix amb el temps en la vida de Pau. Pau no és només l’evangelitzador ple d’ardor, el missioner intrèpid entre els pagans que dona vida a noves comunitats cristianes, sinó que és també el testimoni sofrent del Ressuscitat (cf. At 9,15-16).

L’arribada de l’Apòstol a Jerusalem, descrita al capítol 21 dels Fets, desferma un odi ferotge cap a ell, dels que li retreuen: “Però, aquest era un perseguidor! No us en refieu!”. Tal com va ser-ho per a Jesús, Jerusalem també és per a ell la ciutat hostil. Després d’haver anat al temple, el reconeixen, el porten fora per a ser linxat i salvat in extremis pels soldats romans. Acusat d’ensenyar contra la Llei i el temple, és arrestat i comença el seu pelegrinatge per les presons, primer davant del Sanedrí, després davant del procurador romà a Cesarea, i finalment davant del rei Agripa. Lluc destaca la semblança entre Pau i Jesús, ambdós odiats pels adversaris, acusats públicament i reconeguts innocents per les autoritats imperials; i així Pau s’associa a la passió del seu Mestre, i la seva passió es converteix en un evangeli vivent. Vinc de la basílica de Sant Pere i allà he tingut una primera Audiència, aquest matí, amb els pelegrins ucraïnesos, d’una diòcesi d’Ucraïna. Com han estat perseguides, aquestes persones; com han patit per l’Evangeli! Però no han negociat la fe. Són un exemple. Avui al món, a Europa, tants cristians són perseguits i donen la vida per la pròpia fe, o són perseguits amb guants blancs, és a dir deixats de banda, marginats … El martiri és l’aire de la vida d’un cristià, d’una comunitat cristiana. Sempre hi haurà màrtirs entre nosaltres: aquest és el senyal que anem pel camí de Jesús. És una benedicció del Senyor, que hi hagi en el poble de Déu, algú o alguna que doni aquest testimoni del martiri.

Pau és cridat a defensar-se de les acusacions, i finalment, davant del rei Agripa II, la seva apologia es converteix en un testimoni eficaç de la fe (cf. At 26,1-23).

Després Pau relata la pròpia conversió: Crist Ressuscitat l’ha convertit en cristià i li encomana la missió entre les nacions, «perquè es converteixin de les tenebres a la llum i del poder de Satanàs a Déu, i obtinguin el perdó dels pecats i l’herència, enmig dels que van ser santificats per la fe» en Crist (v. 18). Pau ha estat fidel a aquesta tasca i no ha fet altra cosa que mostrar com els profetes i Moisès han predit el que ell ara anuncia: que «el Crist hauria de patir i que, el primer entre els ressuscitats de la mort, anunciaria la llum a la gent i a les nacions» (v. 23). El testimoni apassionat de Pau toca el cor del rei Agripa, a qui només li falta el pas decisiu. I el rei diu això: «Queda’t encara una mica i convenç-me perquè em faci cristià!» (v. 28). Pau és declarat innocent, però no el poden deixar lliure perquè ha apel·lat al Cèsar. Així continua el viatge imparable de la Paraula de Déu cap a Roma. Pau, encadenat, acabarà aquí a Roma.

A partir d’aquest moment, el retrat de Pau és el del presoner, les cadenes del qual són el signe de la seva fidelitat a l’Evangeli i del testimoni donat del Ressuscitat.

Les cadenes són certament una prova humiliant per a l’Apòstol, que apareix als ulls del món com un «criminal» (2Tm 2,9). Però el seu amor a Crist és tan fort que fins i tot aquestes cadenes es veuen amb els ulls de la fe; fe que per a Pau no és «una teoria, una opinió sobre Déu i sobre el món», sinó «l’impacte de l’amor de Déu sobre el seu cor, […] és amor a Jesucrist» (Benet XVI, Homilia amb motiu de l’Any Paulí, 28 juny 2008).

Estimats germans i germanes, Pau ens ensenya la perseverança en la prova i la capacitat de llegir-ho tot amb els ulls de la fe. Demanem avui al Senyor, per intercessió de l’Apòstol, que revifi la nostra fe i que ens ajudi a ser fidels fins al final de la nostra vocació de cristians, de deixebles del Senyor, de missioners.

Traducció: Josep M. Torrents

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.