"L'Esperit Sant és el gran oblidat a les nostres pregàries"

Àngelus del papa Francesc a la plaça Sant Pere del Vaticà. Diumenge 11 de gener de 2015

Estimats germans i germanes, bon dia!

Avui celebrem la festa del Baptisme del Senyor, que conclou el temps de Nadal. L'Evangeli descriu el que va succeir a la vora del Jordà. En el moment en que Joan Baptista dona el baptisme a Jesús, el cel s’obre. "A l’instant -diu sant Marc– quan sortia de l'aigua, veié que el cel s'esquinçava" (1,10). Torna a la ment la dramàtica súplica del profeta Isaïes: "si esquincessis el cel i baixessis!" (Is 63,19). Aquesta invocació fou escoltada quan succeí el Baptisme de Jesús. I així s’acaba el temps dels "cels tancats", que indiquen la separació entre Déu i l'home, conseqüència del pecat. El pecat ens allunya de Déu i interromp el vincle entre la terra i el cel, determinant així la nostra misèria i el fracàs de la nostra vida. Els cels oberts indiquen que Déu ha donat la seva gràcia perquè la terra doni el seu fruit (cf. Sl 85,13). Així la terra s'ha convertit en l'estatge de Déu entre els homes, i cada un de nosaltres té la possibilitat de trobar el Fill de Déu, experimentant-ne tot l'amor i la infinita misericòrdia. El podem trobar realment present en els sagraments, especialment en l'Eucaristia. El podem reconèixer en la cara dels nostres germans, especialment en els pobres, els malalts, els empresonats, els refugiats: aquests són carn viva del Crist sofrent i la imatge visible del Déu invisible.

Amb el baptisme de Jesús no sols s’esquincen els cels, sinó que Déu parla de nou fent ressonar la seva veu: "Tu ets el meu Fill, l’estimat, en tu m'he complagut" (Mc 1,11). La veu del Pare proclama el misteri que s'amaga en l'home batejat per Joan el Baptista.

I llavors el descens de l'Esperit Sant, en forma de colom: això fa avinent que el Crist, l'Ungit del Senyor, inauguri la seva missió, que és la nostra salvació. L'Esperit Sant: el gran oblidat en les nostres pregàries. Sovint nosaltres preguem a Jesús; preguem al Pare, especialment en el "Parenostre"; però no tan sovint preguem a l'Esperit Sant, no és veritat? És l’oblidat. I tenim necessitat de demanar la seva ajuda, la seva força, la seva inspiració. L'Esperit Sant que va animar per complet la vida i el ministeri de Jesús, és el mateix Esperit que ara guia l’existència cristiana, l'existència de l'home i la dona que es diuen i volen ser cristians. Posar sota l'acció de l'Esperit Sant la nostra vida de cristians i la missió, que tots hem rebut en virtut del baptisme, significa retrobar coratge apostòlic necessari per superar les fàcils circumstàncies mundanes. En canvi, un cristià i una comunitat "sords" a la veu de l'Esperit Sant, que empeny a portar l'Evangeli fins als confins de la terra i de la societat, esdevenen també un cristià i una comunitat "muts" que no parlen i no evangelitzen.

Però recordeu això: pregar sovint a l'Esperit Sant perquè ens ajudi, ens doni força, ens doni inspiració i ens faci tirar endavant.

Maria, Mare de Déu i de l'Església, que acompanyi el camí de tots nosaltres batejats; ens ajudi a créixer en l'amor a Déu i en l'alegria de servir l'Evangeli, per donar així ple sentit a la nostra vida.

Traducció: Pere Prat –Catalunya Religió