Homilia del papa Francesc al Santuari de Nostra Senyora d'Aparecida (Brasil) en ocasió de la XXVIII Jornada Mundial de la Joventut, 24 de juliol de 2013
"Avui (...) voldria subratllar tres actituds bens senzilles: mantenir l'esperança, deixar-se sorprendre's per Déu, i viure en la joia.
Mantenir l'esperança. La segona lectura de la missa presenta una escena dramàtica: una dona -figura de Maria i de l'Església- és perseguida per un drac -el diable- que vol devorar el seu fill. Però l'escena no és de mort sinó de vida, perquè Déu intervé i posa fora de perill el nen. Quantes dificultats hi ha en la vida de cadascú, entre la nostra gent, en les nostres comunitats... Però, per més grans que semblin, Déu no deixa mai que ens enfonsem. Davant el desànim que podria haver-hi en la vida, en qui treballa en l'evangelització o en els qui s'esforcen per viure la fe com a pares i mares de família, voldria dir amb força, tingueu sempre al cor aquesta certesa: Déu camina al vostre costat, en cap moment us abandona! No perdem mai l'esperança! No l'apaguem mai en el nostre cor! El "drac", el mal, existeix en la nostra història, però no és el més fort. El més fort és Déu, i Déu és la nostra esperança.
És cert que avui en dia, tothom una mica, i també els nostres joves, sent la suggestió de molts ídols que es posen en el lloc de Déu i semblen donar esperança: els diners, l'èxit, el poder, el plaer. Amb freqüència es fa espai en el cor de molta gent com una sensació de solitud i de buit, i això pot portar a la recerca de compensacions, d'aquests ídols passatgers...
Estimats germans i germanes, siguem llums d'esperança. Tinguem una visió positiva de la realitat. Donem alè a la generositat que caracteritza els joves, ajudem-los a ser protagonistes de la construcció d'un món millor: són un motor poderós per a l'Església i per a la societat. Ells no només necessiten coses. Necessiten sobretot que se'ls proposin aquests valors immaterials que són el cor espiritual d'un poble, la memòria d'un poble. Els podem llegir gairebé en aquest santuari, que és part de la memòria del Brasil: espiritualitat, generositat, solidaritat, perseverança, fraternitat, joia, són valors que troben les seves arrels més profundes en la fe cristiana.
La segona actitud: deixar-se sorprendre per Déu. Qui és un home, una dona d'esperança -la gran esperança que ens dóna la fe- sap que Déu actua i ens sorprèn també enmig de les dificultats. I la història d'aquest santuari és un exemple: tres pescadors, després d'una jornada sense aconseguir pesca a les aigües del Riu Parnaíba, troben una cosa inesperada: una imatge de Nostra Senyora de la Concepció. Qui podria haver imaginat que el lloc d'una pesca infructuosa es convertiria en el lloc on tots els brasilers poden sentir-se fills de la mateixa Mare? Déu mai no deixa de sorprendre'ns, com amb el vi nou de l'Evangeli que acabem d'escoltar. Déu guarda el millor per a nosaltres. Però demana que ens deixem sorprendre pel seu amor, que acollim les seves sorpreses. Confiem en Déu. Allunyats d'ell, el vi de la joia, el vi de l'esperança, s'esgota. Si ens acostem a Ell, si estem amb Ell, el que sembla aigua freda, el que és dificultat, el que és pecat, es transforma en vi nou d'amistat amb ell.
La tercera actitud: viure amb joia. Estimats amics, si caminem en l'esperança, deixant-nos sorprendre pel vi nou que ens ofereix Jesús, ja hi ha joia en el nostre cor i no podem deixar de ser testimonis d'aquesta joia. El cristià és alegre, mai no pot estar trist. Déu ens acompanya. Tenim una Mare que intercedeix sempre per la vida dels seus fills, per nosaltres, com la reina Ester de la primera lectura. Jesús ens ha mostrat que el rostre de Déu és el d'un Pare que ens estima. El pecat i la mort han estat vençuts.
El cristià no pot ser pessimista. No pot tenir l'aspecte de qui sembla estar de dol perpetu. Si estem veritablement enamorats de Crist i sentim com ens estima, el nostre cor "s'inflamarà" de tanta joia que contagiarà tots els qui viuen al nostre voltant. Com deia Benet XVI: «El deixeble sap que sense Crist no hi ha llum, no hi ha esperança, no hi ha amor, no hi ha futur».
Estimats amics, hem vingut a trucar a la porta de la casa de Maria. Ella ens ha obert, ens ha fet entrar i ens mostra el seu Fill. Ara ella ens demana: «Feu tot el que Ell us digui» . Sí, Mare nostra, ens comprometem a fer el que Jesús ens digui. I ho farem amb esperança, confiats en les sorpreses de Déu i plens de joia. Que així sigui".
Traducció: Marta Nin
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.