Els va crear mascle i femella

Com és sabut, a l’inici del llibre del Gènesi hi ha un doble relat de la creació de l’ésser humà. El primer és molt simple, i es troba a Gènesi 1,26-27. El segon, més complex, és el que conté l’escena de la costella, i es troba a Gènesi 2,4b-25.

Avui voldria parar atenció en el primer relat. Em voldria fixar primer en el missatge que conté tant pel que fa a la igualtat entre homes i dones com pel que fa a la relació sexual, i després em voldria fixar també en la manera com aquest text es tradueix actualment (i, més o menys, es desactiva).

El verset bàsic és el 27. I, traduint-lo literalment, diu:

Déu creà l’home (en hebreu, adam) a la seva imatge,

a imatge de Déu el creà,

el creà mascle (en hebreu, zakar) i femella (en hebreu, nequebà).

Els missatges d’aquest text són potents, sens dubte.

Primer missatge. “Adam”, en hebreu, es pot utilitzar tant en el sentit genèric d’ésser humà com en el sentit específic d’ésser humà del sexe masculí. Aquí, òbviament, s’utilitza en sentit genèric, i per tant ho podríem traduir com a “ésser humà”, perquè quedés ben clar, però m’ha semblat que posar “home” quedava literàriament millor. En qualsevol cas, el que el text diu és que l’ésser humà, la persona humana, és constitutivament, i al mateix nivell, tant del sexe masculí com del sexe femení. El primer cop que s’explica la creació de la persona humana queda clar que no té cap sentit defensar cap mena de preeminència dels homes sobre les dones, en cap aspecte.

I segon missatge. El sexe, la sexualitat, la relació sexual, formen part essencial i constitutiva de l’ésser humà. És important veure com el text utilitza específicament les paraules que designen el sexe en la seva vessant més biològica (mascle i femella, zakar i nequebà, les mateixes paraules que s’utilitzen també quan es parla dels animals). No fa servir paraules més “humanes” i que no sonen tan biològiques, com serien ix i ixà, que en hebreu volen dir estrictament home i dona. (Nota lingüística. En hebreu, hi ha dues paraules que volen dir “home”. L’una, adam, vol dir home en sentit genèric i vol dir també home en sentit d’ésser humà masculí. L’altra, ix, vol dir només ésser humà masculí. És com el castellà hombre i varón. En català no hi ha aquesta diferència, perquè tot i que “baró” pot voler dir home en edat viril, de fet és una paraula no gens usual).

Tot això que he dit aquí queda també corroborat en un altre text que apareix més endavant, a Gènesi 5,1-2, i que diu: Quan el Senyor va crear l'home (adam) el va fer a imatge seva. El va crear mascle (zakar) i femella (nequebà), els beneí i, quan foren creats, els va posar el nom d’“home” (adam).

Doncs anem ara a les traduccions oficials, o sigui les traduccions litúrgiques, que cada any proclamem a la primera lectura de la Vetlla Pasqual. Examinarem les més properes: català, castellà, francès, portuguès i italià. La traducció més fidel al text bíblic és, sens dubte, la italiana, que diu:

Dio creò l’uomo a sua imagine;

a immagine di Dio lo creò;

maschio e femmina li creò.

Els italians són els únics que no tenen por de parlar de mascle i femella. A tots els altres els deu semblar que són dues paraules poc fines, i ho resolen amb fórmules diverses, més o menys encertades. Segurament que la més encertada de les quatre restants és la portuguesa:

Deus criou o ser humano à sua imagem,

criou-o à imagem de Deus.

Ele o criou hommem e mulher.

En portuguès, en efecte, es deixa clar que l’espècie humana està formada per homes i dones al mateix nivell.

Després d’aquesta traducció en venen dues, la castellana i la francesa, que utilitzen les mateixes formes d’expressió i resulten més confuses. Diu així la castellana:

Creó Dios al hombre a su imagen;

a imagen de Dios lo creó;

hombre y mujer los creó.

I la francesa:

Dieu créa l’homme à son imatge,

à l’image de Dieu il le créa,

il les créa home et femme.

La confusió de les dues traduccions ve d’utilitzar, en la mateixa frase, la paraula “home” en els seus dos sentits possibles, el genèric i l’específic masculí. Però tot i així, sí que afirma clarament que l’home genèric és home i dona.

I finalment ve la traducció catalana, que sens dubte és la més desafortunada de totes i la que s’allunya més del sentit del text originari:

Déu creà l’home a la seva imatge,

el creà a imatge de Déu;

creà l’home i la dona.

Aquesta traducció, lamentablement, no manté el sentit original, perquè no deixa entendre en cap moment que l’home genèric és home i dona. Més aviat sembla que digui que Déu va crear l’home i que, a més a més, va crear també la dona.

Jo recomanaria corregir la primera lectura del leccionari de la Vetlla Pasqual i posar així el verset 27:

Déu creà l’home a la seva imatge,

a imatge de Déu el creà;

el creà mascle i femella.

També, en comptes de posar “creà l’home” podríeu posar “creà l’ésser humà”. Vosaltres mateixos.

¿Que això és un detall del qual ningú no se n’adona? Sí, és veritat, ningú no se n’adona. Però és a base d’aquests detalls que van calant unes maneres o unes altres d’entendre el món i d’entendre la vida.