Un dels salms que a mi m’agraden especialment és el 63 (62 en la numeració litúrgica), en la seva primera part (versets 2-9), que es resa als laudes dels diumenges i festes. Comença així: “Vós, Senyor, sou el meu Déu, jo us cerco. Tot jo tinc set de vós. Per vós es desviu el meu cor, com terra eixuta, sense una gota d’aigua”. I acaba: “Quan des del llit us recordo, passo les nits pensant en vós, perquè vós m’heu ajudat, i soc feliç sota les vostres ales. La meva ànima s’ha enamorat de vós, em sosté la vostra mà”.
Aquest salm me’l vaig fer meu gràcies al Jaume Arnella, que fa moltíssims anys hi va posar una música que empenyia cap endavant i cap amunt i que em va quedar fixada a dins. La tornada me la canto jo solet de tant en tant: “Senyor, el nostre cor té set de vós, deu-nos l’aigua de la vida”. El salm va aparèixer a les històriques fitxes de l’Hogar del Libro, i després va quedar incorporada al Cantoral de Missa Dominical. Llàstima que algú, cap als anys 80, va decidir “normalitzar” la música, o sigui treure-li les frases musicals de to menys clàssic, i li va fer perdre tot l’encant. Però vaja, en el meu cas personal, jo el salm ja l’havia interioritzat.
El que em sorprèn a mi mateix és que aquest salm m’agradi tant quan aquesta experiència de l’anhel de Déu, de pensar molt en ell, o de sentir-me’n enamorat, em sembla que no ha sigut mai la meva experiència. I sobretot, no he viscut mai el sentiment de desitjar morir-me per estar amb ell, com expressa en alguns moments sant Pau, i molts altres sants com ara santa Teresa d’Àvila amb aquelles paraules tan contundents: “Vivo sin vivir en mí, y tan alta vida espero, que muero porque no muero”.
Jo dec ser massa racional, per experimentar això. Però, deixant de banda el tema de desitjar estar amb Déu més enllà d’aquest món, que evidentment sí que ho desitjo però, ja em perdonareu que ho digui així, sense cap interès per accelerar la trobada, sí que dono voltes a què vol dir per a mi el desig de Déu. I crec que aquest temps de Quaresma és un bon moment per donar-hi aquestes voltes.
Hi ha persones que aquest desig el viuen a flor de pell. Persones per a les quals Déu és, en efecte, el seu màxim anhel, i en conseqüència, el tenen permanentment, o molt sovint, al cervell i al cor. A mi aquestes persones m’admiren, i em serveixen d’estímul per voler tenir-lo jo també més present. En tot cas, repetir-me les paraules d’aquest salm és la millor manera que tinc de dir i de dir-me aquest desig de Déu, o aquesta set de Déu, que sens dubte porto dins. De dir-la, de dir-me-la, i de fer-la més arrelada, més conscient i més viva.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.