El salm segon, en la litúrgia de l’Església, és un salm especialment polivalent. Es resa, en efecte, tant a l’ofici de lectura del dia de Nadal (acompanyat de l’antífona, treta del mateix salm, “El Senyor m’ha dit: Ets el meu Fill, avui t’he engendrat”) com en el del Divendres Sant (acompanyat de l’antífona, treta també del mateix salm, “Els reis prenen les armes, conspirem alhora els sobirans contra el Senyor i el seu Messies”). Cosa que convida a trobar-hi una àmplia riquesa de significats. En aquest article m’agradaria reflexionar-hi una mica. Ja sé que avui, diada de Cap d’Any, no és el millor moment per fer reflexions d’aquestes, però podeu guardar-ho per demà o demà passat, o qualsevol altre dia..,.
Ja aviso d’entrada que no és un salm amable. És un salm de to bel·licós, que es va escriure per celebrar l’entronització d’un dels reis de Judà, i reivindica davant els reis estrangers la protecció de Déu per al seu escollit, el seu “messies”. Les paraules són solemnes, i asseguren que Déu està totalment compromès amb el seu poble, un poble encapçalat pel rei de la dinastia de David. Diu així:
¿Per què aquest avalot de les nacions, / aquest complot inútil de pobles? / Els reis prenen les armes, / conspiren alhora els sobirans / contra el Senyor i el seu Messies: / «Trenquem els seus lligams, trenquem-los! / Traguem-nos el seu jou del damunt!»
Però se’n riu el qui té el tron al cel, / el Senyor els veu i se’n burla. / Aleshores els parla indignat, / la seva ira els desconcerta:
«Jo mateix he consagrat el meu rei / a Sió, la meva muntanya santa». / Proclamo el decret del Senyor. M’ha dit: / «Ets el meu fill; avui t’he engendrat. / Demana-m’ho, i et daré els pobles per herència, / posseiràs el món d’un cap a l’altre. / Els governaràs amb el ceptre de ferro, / els esmicolaràs com un gerro de terrissa.»
I ara, reis, tingueu seny, / apreneu, governants de la terra. / Respecteu el Senyor, sotmeteu-vos-hi, / veniu tremolant a fer-li homenatge, / no fos que el vostre intent acabi en la desfeta / si de sobte s’inflamava la seva ira. / Feliços els qui en ell es refugien.
Si resem aquest salm pensant en Jesús, que és qui realitza de veritat les promeses messiàniques, entenem per què en ell s’hi poden veure expressats tant els sentiments de Nadal com els del Divendres Sant: Jesús és el Fill estimat de Déu, el qui Déu ha engendrat per ser el Messies de tots els pobles. I ho serà amb un combat i una victòria que no és com els combats i les victòries del sistema d’aquest món, sinó amb l’entrega per amor fins a la mort, una entrega i un amor que són més forts que tots els poders d’aquest món.
En Jesús, infant feble a Betlem, home escarnit i vençut al Calvari, es realitza la victòria de Déu, que és la victòria de l’amor viscut fins a les seves últimes conseqüències. Aquest “sotmetre’s a Déu” de què parla el salm vol dir això: assumir plenament el camí de l’amor. Jesús, per això, és el capdavanter d’aquesta nova humanitat que assumeix aquest camí. I per això diem que, a ell, “Déu li ha donat els pobles per herència”.
I podem acabar aquesta reflexió amb una pregària:
Déu Pare i Mare, Déu de l’amor: en Jesús, el vostre Fill, el Messies de tots els pobles, heu obert un camí nou en la història de la humanitat, un camí nou que és més fort que tots els poders d’aquest món.
Us donem gràcies, Déu nostre, per Jesús, pel seu amor, per la seva entrega.
Us donem gràcies perquè en ell hem vist que, sempre, l’amor és més fort que el mal i la mort: ara, aquí, en el camí de cada dia, i, més enllà d’aquest món, en la vida definitiva que vós ens prometeu.
Per ell, per Crist, Senyor nostre.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.