La Quaresma de Gaza i d’Ucraïna
Ja fa un parell d’anys, però recordo perfectament la primera impressió que em va fer la invasió russa d’Ucraïna. Tanta gent més o menys habituada al sistema de vida occidental, amb unes vides bastant tranquil·les i amb les necessitats bàsiques força cobertes, es trobaven abocats de cop al més total desconcert, amb les vides capgirades i amb un futur a mercè dels avatars d’una guerra que els venia de fora i que no desitjaven de cap manera. Un desastre que no havíem imaginat. I pensava: i si em toqués a mi? I tot, per la malvada megalomania imperialista de Vladimir Putin, i la seva absoluta falta d’humanitat, lamentablement recolzada pel patriarca de Moscou Kiril en nom de la fe cristiana.
Però després ha estat pitjor. La invasió i la destrucció de Gaza, facilitada, no sé si volgudament o no, per l’atac de Hamàs del 7 d’octubre. Aquí també, per una altra malvada megalomania, aquesta ètnico-religiosa més que imperialista, la de Benjamin Netanyahu, amb el suport incomprensible dels Estats Units i d’uns quants països europeus. ¿Podrem saber algun cop els motius de la incondicionalitat nord-americana? Perquè sense aquesta incondicionalitat és evident que Israel no actuaria així. A mi em consola una mica el que diuen de tant en tant António Guterres i Josep Borrell, que no sé jo si aconseguiran res, però com a mínim mostren que és possible fer servir la raó per afrontar aquesta tragèdia, quan sembla que poca gent més d’entre els que manen la fa servir.
A mi m’espanta, aquest món en què estem ficats. Perquè al costat d’aquestes dues guerres que tenim tan visibles, n’hi ha tantes d’altres! No en faré llista, no cal. I al costat de les guerres, l’altra tragèdia que no s’atura, ni s’aturarà: la dels immigrants. També aquí caldria molta més racionalitat. Per exemple, amb un tema tan elemental i obvi com el que ha assenyalat l’alcalde de Badalona, Xavier Garicia Albiol, del PP: que si els immigrants són aquí, més val que tinguin papers i puguin trobar feina, en comptes d’estar rondant d’una banda a l’altra sense ofici ni benefici...
Pensar en tot això també forma part de la Quaresma, del camí de la Pasqua, del camí de la Vida. No sé gaire com l’hi hem de ficar, en del nostre petit àmbit d’actuació. Diria que, d’entrada, pensant-hi, pregant-hi, no oblidant-ho. I a la Nit de Pasqua, pensant-hi i pregant-hi més, i imaginant quina Pasqua passaran, en especial, els cristians de Gaza, i els de tota Palestina, que tenen el sepulcre del Senyor allà mateix. Després, dient-ho, reivindicant el dret a la pau i també el dret a la racionalitat en la gestió del món per part dels qui el gestionen. I després, doncs no ho sé: creant nosaltres, en els nostres àmbits, clima de pau, d’entesa, de vida digna, de consciència que les coses podrien ser molt millor...
¿Però que no ho veuen, el Netanyahu, el Putin, i el Trump que ens amenaça d’incorporar-se a la colla, que així no es va enlloc?
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.