Quan Jesús anava de festa

Una llarga tradició de parlar de les exigències de Jesús als seus seguidors ha creat sovint el sentiment que ell, en la seva predicació, va rebutjar els petits plaers que acoloreixen l’existència. És cert, lamentablement, que els evangelistes no dediquen gaire espai a la capacitat de Jesús de fer això que en diem “gaudir de la vida”. Jesús sembla que sempre vagi accelerat per dur a terme la seva missió. Però si un grata en els evangelis troba que Jesús també en sabia, d’aprofitar els moments de benestar. Per exemple, el primer miracle de Jesús, segons l’evangeli de Joan (2,1-11) consisteix a assegurar que no s’acabi el vi en un banquet de casament a Canà de Galilea en el qual tant ell com els seus deixebles participen...

Especial relleu donen els tres evangelistes sinòptics al banquet que van muntar per celebrar la crida de Jesús al publicà Mateu (o Leví), que va ser durament criticat pels fariseus: “Jesús veié tot passant un home que es deia Mateu, assegut al lloc de recaptació d’impostos, i li digué: Segueix-me. Ell s’aixecà i el va seguir. Després, mentre eren a taula a casa seva van acudir-hi molts publicans i altres pecadors i es posaren a taula amb Jesús i els seus deixebles” (Mateu 9,9-10; vegeu la mateixa història a Marc 2,14-15 i Lluc 5,27-29).

I en un altre moment (Mateu 11,18-19), queda clar que Jesús no era considerat precisament pels seus contemporanis com un asceta estricte: “Ha vingut Joan (Baptista), que no menja ni beu, i diuen: Té el dimoni; ha vingut el Fill de l'home, que menja i beu, i diuen: Aquí teniu un golut i un bevedor, amic de publicans i pecadors. Però les obres de la saviesa acrediten que és justa”.

Jesús es defensa davant dels qui el critiquen perquè va amb tothom i perquè menja i beu com tothom, tant amb gent malvista, com els publicans i pecadors que aquí esmenta, com a casa de gent “honorable”, com veiem per exemple a Mateu 26,6, en què va a sopar a casa de Simó el Leprós, que malgrat aquest sobrenom tan poc afavoridor era una persona benestant que formava part del cercle de deixebles discrets de Jesús, i a Lluc 14,1, en què va a un banquet a casa “d’un dels principals dels fariseus”. I la seva defensa consisteix a dir que el que compten són les “obres de la saviesa” que ell realitza, és a dir, l’anunci, i la realització, del projecte de Déu per al món.

I és que, en efecte, Jesús no predica una vida que rebutgi els plaers que acoloreixen l'existència. El que predica, això sí, és la renúncia a tot el que calgui per posar-se al servei dels altres i, també, per tenir l'esperit posat en Déu.