L’apòstol Tomàs és un personatge que a mi sempre m’ha caigut especialment bé. Ahir, segon diumenge de Pasqua, llegíem com cada any a la missa la seva història, a Joan 20,19-29. M’ha caigut sempre especialment bé pels seus dubtes, per les seves ganes de veure i tocar, certament, que el fa molt semblant a tots nosaltres, però no només per això.
A mi, pel que més bé em cau, és perquè, encara que no es fiï del que li diuen els seus companys i afirmi amb tota solemnitat que allò que li expliquen no pot ser veritat perquè ell no ho ha vist, en el fons pensa que potser sí que és veritat i, com que aquella possible veritat li interessa massa, no engega els companys per molt que digui que són uns somiatruites, sinó que, sense fer gaires escarafalls i una mica com qui no vol la cosa, torna al grup. En resum, que per molt que digui, de fet no tanca les portes.
Jo crec que, en el seu retorn, hi ha com dos motius, que venen a ser el mateix. El primer, el fet que aquell grup dels dotze havia esdevingut molt sòlid, molt cohesionat, i no li era gens fàcil deixar-lo. Havien viscut moltes coses, moltes experiències, moltes alegries i moltes pors, com per ara decidir allunyar-se’n. Tomàs estimava massa tot el que havien viscut tots junts, i no es va veure amb cor d’engegar-ho tot a rodar.
I el segon, ja ho he dit: la secreta esperança que, en aquells dies tan agitats, portaven dins els qui havien estat a prop de Jesús. Qui més, segur, les dones; i amb les dones, els apòstols. La secreta esperança, que cap d’ells no havia gosat ni formular, era que tot allò que havien viscut, i tot allò que els havia canviat tant la vides, no podia acabar així, destruït en una creu. I Tomàs es va deixar guiar per aquella secreta esperança, i quan els seus companys li van dir que l’esperança no era un pur somni, ell no va ser capaç de donar l’esquena a aquella possibilitat, per molt que pensés que, si feia cas del seu cervell, la cosa era impossible. I així, el diumenge següent, va tornar a ser a la trobada dels companys.
La fe deu ser això: voler trobar Jesús, i tenir les portes obertes per trobar-lo.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.