La Jobac, com em sembla que ja és prou sabut, va ser un moviment de joves cristians que va sorgir a Barcelona l’any 1974 i va tenir una important presència eclesial i també social fins a l’any 1992, en què es va fusionar amb la JOC i va perdre el nom.
A partir d’una xarxa potent de seminaristes i capellans joves, que havien interioritzat profundament les línies de fons del Concili Vaticà II, i estretament vinculats també a la vida parroquial, es va crear un moviment juvenil en els barris perifèrics de la capital, i després en els pobles i ciutats de l’entorn, un moviment que promovia l’arrelament al propi lloc de vida, i la vivència des d’aquests llocs de vida de la fe en Jesucrist, amb un to molt vitalista, mobilitzat, festiu. I al darrere de tot plegat, les intuïcions que Joseph Cardijn, el capellà belga que als anys 20 del segle passat va fundar la Joventut Obrera Cristiana, havia experimentat a partir dels grups de joves obrers que havia creat a Laeken, població d’on era vicari: bàsicament, partir de la realitat que vivien els joves per fer-hi néixer i créixer la fe, i fer que fossin els mateixos joves els qui anessin a buscar altres joves per anar fent créixer el moviment. Ara, a la Barcelona de les darreries del segle XX, amb una situació juvenil molt diferent de la dels temps de Cardijn, la Jobac va saber entendre com fer realitat aquests mateixos criteris però sense sentir-se lligat a la visió de cinquanta anys enrere, ni als mètodes de treball d’aquelles èpoques, ni tampoc a la teologia que es vivia aleshores. I d’aquí en va sortir un moviment ampli, que va atreure molta gent, i que va mantenir com a punts de referència constants tant la fe cristiana com la realitat dels joves dels ambients populars, dels barris i dels pobles.
Doncs bé. Ara que farà cinquanta anys dels inicis d’aquest moviment, un servidor va pensar que era el moment de formular els plantejaments de fe i de societat que movien la Jobac, les seves maneres de fer, les seves propostes... i deixar-les per escrit. I, després de parlar-ne i de fer bullir l’olla amb alguns exjobaquers, tant consiliaris com militants, de tot plegat n’ha sortit un llibre, titulat La Jobac, una proposta eclesial i social. El llibre l’ha publicat el Centre de Pastoral Litúrgia, el CPL, a la col·lecció Emaús, en català i en castellà. I en farem la presentació en dos actes: un serà a la seu de Comissions Obreres, Via Laietana 19, de Barcelona, el dimecres 25 d'octubre, a les 6 de la tarda, amb la intervenció de Toni Mora, president del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya; Maria Bargalló, exjobaquera i vicepresidenta de Justícia i Pau; Jordi Carrasco, president de la JOC, i un servidor, autor del llibre. I després muntarem un segon acte, aquest amb un to més reflexiu sobre què va significar la Jobac en el seu moment i què signifiquen ara les llavors d’aquell moviment, que tindrà lloc a l’església de Sant Pau del Camp, també a Barcelona, carrer de Sant Pau 99, el diumenge 3 de desembre a les 6 de la tarda, amb la intervenció de Josep Maria Fisa, Anna Luque i Jordi Soriano, exjobaquers tots ells, a més, novament, de l’autor del llibre.
Les coses, ara, certament, són molt diferents del que eren en les èpoques en què la Jobac va estat activa. Però les seves llavors continuen sent valuoses i val la pena posar-les novament a la llum.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.