Esperit de Déu,
primera espurna de la matèria,
primer esclat de la vida.
Esperit de Déu,
que ens portes a les teves ales,
i ens guardes com la nineta dels teus ulls.
Esperit de Déu,
amor fecund de pare i de mare,
amor fecund que en les entranyes de Maria
has fet de la feble carn humana carn teva,
carn de Déu.
Esperit de Déu,
Esperit que omplies Jesús,
Esperit que el vas fer fidel
al camí d’una vida viscuda amb tota la intensitat,
una vida guiada pel foc de l’amor
fins a buidar-se sense reserves
en la mort infame del Calvari.
Esperit de Déu,
que, com a l’inici de tot,
ara has obert en Jesús
totes les plenituds.
Esperit de Déu,
força i vida nostra,
camí de coneixement i de veritat,
camí d’anhel fraternal,
camí d’humanitat sincera, neta,
autèntica, fonda, plena.
Esperit de Déu,
pare dels pobres,
llum dels creients,
potència misteriosa en els qui no et coneixen.
Esperit de Déu,
t’ho demanem:
fecunda’ns a tots,
fecunda’ns sempre.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.