He escoltat tot sencer, i per dues vegades, el documental de Jordi Évole titulat Amén, Francisco responde i que consisteix en una conversa d’una colla de joves de totes menes amb el papa. Entre la selecció de joves, deixeu-m’ho dir, jo hi he trobat a faltar algun jove cristià normalet, sense connotacions extremes. Perquè n’hi ha, de joves d’aquests. Però vaja, en tot cas, cal dir que es necessita valor, per part del papa, per participar en una cosa així. I el resultat em sembla prou satisfactori. Tant els joves com el papa aconsegueixen un molt bon to. Fins i tot en el difícil tema de l’avortament, les argumentacions resulten prou raonables per totes dues bandes. Llàstima del lamentable costum del papa Francesc de dir que els metges que practiquen avortaments són com sicaris a qui hom contracta per matar algú: dient això, el papa perd tot el que ha guanyat amb les seves argumentacions.
En general, tanmateix, com he dit, molt bé. Però hi ha un tema que no se salva per enlloc i que a mi m’ha entristit molt. Es tracta de la negativa absoluta a l’ordenació presbiteral de les dones. La tristesa ve del fet que el papa respon que no, però sense cap argument d’una mínima consistència. Pura autoritat, pur dogma sense carn. No sé per què, però m’ha vingut al cap sant Tomàs d’Aquino, que davant qualsevol qüestió buscava arguments on fos, i els trobava. Aquí, res de res.
Quan una noia li pregunta al papa si no seria possible que les dones fossin també ordenades preveres, la resposta és que aquesta és una qüestió teològica, i que no pot ser. I després afegeix que aquest és un punt dogmàtic seriós. I ho intenta explicar dient aquesta cosa incomprensible que es va inventar el teòleg Urs von Balthasar de que a l’Església hi ha el principi marià i el principi petrí, uns principis que volen dir que en el ministeri hi ha els homes, com Pere, mentre que les dones estan en la maternalitat, com Maria. I afegeix el papa que, segons això, és evident que les dones estan en primer lloc, davant dels homes, perquè la maternalitat, l’acollida, l’amor en definitiva, són sempre més importants que el ministeri. I acaba dient que voler que les dones siguin preveres és posar les seves aspiracions a ser com els homes, i que això en el fons és un signe de masclisme.
No, no s’hi llueix gens el papa, amb aquestes elucubracions. Això d’atribuir als homes la ministerialitat, que vol dir l’autoritat i el govern, el poder en definitiva, i a les dones la maternalitat, que vol dir l’acollida i l’atenció a la gent, no és res més que donar categoria teològica i dogmàtica als estereotips més rancis dels rols de gènere... No, Jesús no ho va dir això. Jesús, segons diuen els relats evangèlics, va instituir l’eucaristia en el darrer sopar només amb els apòstols, certament. Però, ja em perdonareu, però jo no veig com d’aquí es pot deduir que la presidència del sagrament central de l’Església ha de ser exclusivament per als homes. De fet, segons aquest criteri, com que en aquell sopar els únics que van menjar el pa i van beure el vi van ser homes, també es podria deduir que les dones tampoc no podem combregar...
Sant Pau va dir molt clar, a 2 Corintis 5,16-17, que els cristians som una creació nova, en la qual no compta allò que siguem “segons la carn”. Doncs això d’impedir que les dones puguin ser capellans és un exemple claríssim de valoració de les persones “segons la carn”. En aquest cas, concretament, segons el sexe.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.