Va ser com entrar en un altre món. La Tribuna Joan Carrera ens va portar dimarts passat, 5 de març, a la teòloga i membre activa del Sínode alemany Margit Eckholt, que ens va parlar dels treballs sinodals, tant alemanys com de l’Església universal, i de cap on pensava ella que havia d’anar el futur. Es va centrar bastant en el tema de les dones, però aquest tema permetia que s’albiressin altres qüestions.
Dic això d’entrar en un altre món, no només per les coses que va dir, sinó sobretot pel to i pel rerefons que feia entreveure. Jo destacaria aquests aspectes:
Primer, que va entrar a parlar amb un to amable i senzill de tot el que el sínode alemany ha tractat com la cosa més normal del món, i fent adonar de com una Església “normal” hauria de veure clar, per exemple, quer això de no voler ordenar dones com a capellans no té gaire sentit ni justificació, i a més fa perdre talents de totes menes al servei de la comunitat.
Segon, que va remarcar que ja seria hora que l’Església superés imaginaris i estereotips sobre el que és ser dona i que porten a no reconèixer les capacitats i les possibilitats de les dones en la comunió eclesial.
Tercer, que calien lideratges eclesials per replantejar els desafiaments que l’Església té i per respondre-hi ben arrelats a Jesús i a l’Evangeli.
I quart –i això és el que a mi em va semblar el més fonamental i el que més em va fer sentir que entrava en un altre món–, que darrere tots aquells plantejaments i aquelles propostes de reforma eclesial hi havia un llarg i intens treball, tant a nivell pastoral, com a nivell sociològic i antropològic, com a nivell teològic. Un treball àmpliament participat, amb una notable mobilització d’energies, amb molta seriositat metodològica, i que donava com a resultat uns plantejaments que la ponent sabia explicar de manera no gens complicada, que sempre és un bon signe de que allò que s’explica està molt ben paït. Es notava molt la manera de fer alemanya, i aquesta manera de fer esdevenia un bon servei a tota l’Església.
Tant de bo sapiguéssim fer coses així també nosaltres. Però per ara n’estem molt lluny. I tant de bo, també, que l’Església sencera sapigués aprofitar tot aquest esforç. Per obrir camins, perquè com va dir també Margit Eckholt, no cal que a tot arreu es faci el mateix. Però a molts llocs sí que és possible fer passos nous endavant, per al bé de tot el poble cristià.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.