Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

 

 

Fa ja molts anys, cap a la meitat dels 70, en una de les jornades que cada any en el temps de Nadal organitzava, i continua organitzant, l’Associació Bíblica de Catalunya, hi va fer una ponència l’Alfons Comín. El tema de les jornades devia ser alguna qüestió social, m’imagino. Jo hi vaig assistir, i de la ponència aquella només en recordo una cosa, que certament no era cap qüestió central en el que va dir.

I és que, en un determinat moment, ens va dir que a l’Església ja s’havia obert pas la revolució social, en el sentit que cada cop hi havia més cristians i cristianes que s’havien adonat que l’Evangeli exigia uns canvis radicals de plantejament en els temes socials, però que en canvi hi havia una altra revolució que encara estava molt lluny, i que no semblava que ningú es plantegés, però que un dia caldria començar a fer-ho. Aquesta revolució, deia, era la revolució sexual.

Jo vaig quedar una mica parat, i m’imagino que molts altres oients també. A mi, això de la revolució sexual em sonava d’entrada a promiscuïtat i amor lliure. Certament, tot i aquesta primera impressió, vaig entendre què volia dir, però tanmateix no em vaig aturar gaire a pensar-hi. Ni se’m va ocórrer imaginar que, amb els anys, aquella interpel·lació de l’Alfons Comín em semblaria profètica.

I és que tenia molta raó. Així com el tema social ha anat enganxant cada cop més cristians, que han descobert que en aquest camp l’evangeli ens exigia una mirada nova sobre la realitat, en canvi sobre el tema sexual hi plana el silenci més absolut. Sembla que ningú vulgui veure que la doctrina de l’Església en els temes de sexe i de família no s’aguanta per enlloc, cosa que provoca, per una banda, que la majoria de cristians i cristianes hagin optat per no fer cas del que l’Església diu en aquestes qüestions, mentre que per una altra banda cada cop que alguna autoritat eclesial diu alguna cosa sobre aquests temes, aconsegueix que tots els qui no comparteixen la fe considerin que el cristianisme és una cosa que no pot tenir cap mena de credibilitat. I així, l’Església s’allunya cada cop més de la tasca que Jesús li va encomanar.

A mi, aquesta situació ja fa força temps que va començsar a interessar-me i a preocupar-me, i vaig començar a reflexionar-hi. En aquestes mateixes pàgines he mirat de tractar diversos aspectes de tot plegat. Però el cas és que, fa ja uns mesos, vaig pensar que podria ser útil mirar de reflexionar globalment tota aquesta qüestió i sistematitzar-la. I d’aquí n’ha sortit un llibre que ara està a l’abast de qui vulgui llegir-lo.

El llibre porta per títol “Sexe, parella, família, fe cristiana: Un canvi imprescindible”, i n’hi ha versió tant catalana com castellana. Però no està publicat en paper, ni és previst de fer-ho, sinó que es difondrà per internet. De fet, és possible que una part dels qui llegiu aquest article ja l’hàgiu rebut per correu electrònic. Els qui no, podeu demanar-lo a l’adreça agulla.revista@movistar.es i us l’enviarem en pdf.

Crec que tot aquest tema no pot continuar en silenci. Cal parlar-ne, i cal mostrar que la fidelitat a l’Evangeli de Jesús i a la missió que va encomanar a la seva Església exigeix un replantejament de dalt a baix de la doctrina oficial que l’Església manté en tot allò que fa referència al sexe, la parella i la família.