Vés al contingut

Els evangelis són un gènere literari peculiar que va néixer gràcies a l’enginy i la capacitat literària i narrativa de l’autor del que va ser escrit en primer lloc, que és el de Marc, que va redactar el seu llibre, segurament, entre els anys 65 i 70.

Fins a aquell moment, i en una civilització tan acostumada a la transmissió oral com era la d’aquelles èpoques, en què la gent s’aprenia històries de memòria i se les anaven explicant els uns als altres, els primers cristians s’aprenien i explicaven escenes diverses de la vida de Jesús: episodis curts que recollien un ensenyament, o un miracle, o qualsevol altre fet rellevant del Mestre, a més d’un relat una mica més llarg, que recollia la seva passió i mort.

Fins que va arribar un moment en què un d’aquells cristians, anomenat Marc, va considerar que totes aquelles històries que s’anaven transmetent de boca en boca fora bo de recollir-les en un llibret. I així ho va fer. Va pensar en un esquema bàsic de la vida de Jesús, i hi va anar incorporant les diverses històries, adaptant-les segons li semblava oportú perquè tinguessin unitat i coherència, i perquè fessin parar atenció en el conjunt del missatge tal com Marc l’entenia. Al final, hi va posar el relat de la passió i la mort, i l’anunci de la resurrecció. I, al començament, un títol: “Comença l’evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu”. I així, la paraula “evangeli”, que en grec vol dir “bona nova”, “missatge joiós”, va passar a designar aquests llibres que recullen els fets i les paraules de Jesús. Se’n van escriure uns quants, de llibres d’aquests, d’entre els quals, en el decurs del temps, la comunitat creient en va considerar quatre com a fiables i assumibles per tots: a més del de Marc, els de Mateu i Lluc, que segueixen el mateix esquema de Marc ampliant-lo amb altres materials, i el de Joan, que segueix un esquema i uns criteris força diferents.

Doncs bé. Aquest origen dels evangelis ens permet una cosa força atípica però molt interessant: que es poden llegir de dues maneres, i que cada una d’aquestes dues maneres ens aporta una riquesa que va bé d’aprofitar.

La primera manera és llegir-los per peces. És la forma a la qual estem més acostumats, i és la que utilitzem a la litúrgia, o en un grup de revisió de vida, o en altres espais de reflexió cristiana, i consisteix a agafar una escena de l’evangeli, llegir-la i reflexionar-hi. Els evangelis, que com he dit estan formats a base d’aplegar aquestes peces que abans circulaven soltes, faciliten molt aquest tipus de lectura, ja que cada peça és perfectament comprensible per si mateixa, i ens transmet el seu missatge sense necessitat de saber què diu abans i què diu després.

Però hi ha també la segona manera, que utilitzem molt menys perquè exigeix una mica més d’esforç. Aquesta segona manera consisteix a llegir-se tot sencer un dels evangelis. Per fer-ho cal, òbviament, dedicar-hi més temps que el que es necessita per llegir-ne només una peça. Però aquest tipus de lectura ens ofereix un altre tipus de riquesa i de comprensió de Jesús que les peces soltes no ens poden oferir. Primer de tot, perquè així tenim una visió més completa del seu missatge, amb els seus múltiples aspectes i matisos. I segon, perquè cada evangelista, a l’hora de col·locar les peces prèvies dintre el seu esquema biogràfic, hi col·loca també els seus propis matisos, centres d’interès, adaptacions del material que li ha arribat a la realitat de la gent per a la qual escriu...

La conclusió és que val la pena utilitzar aquestes dues formes de lectura dels evangelis. O sigui, no quedar-se amb la lectura més habitual, per peces, sinó endinsar-se de tant en tant en la lectura sencera d’algun dels evangelis. Que, d’altra banda, no és tampoc que siguin gaire llargs.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.