He estat al Puig de Santa Maria, que és el turó on Jaume I va lliurar la batalla definitiva per a la conquesta de la ciutat de València, l’any 1237. Allà va tenir acampades les seves tropes esperant el moment propici. Un cop conquerida, i per incitació de Pere Nolasc, el fundador de l’Orde de la Mercè, el rei va fer edificar al turó un santuari sota l’advocació de la Mare de Déu del Puig, i el va confiar a l’Orde mercedari, que temps després hi edificaria un gran monestir.
Entre les coses que s’hi poden visitar, a mi m’ha interessat especialment la tomba del frare Joan Gilbert Jofré, conegut com Fra Jofré o Pare Jofré, el qual, l’any 1409, quan era frare del convent mercedari de València i anava cap a la catedral a predicar el sermó del primer diumenge de Quaresma, es va trobar pel carrer un pobre home, indigent i malalt mental, assetjat per un grup de gent que li tirava pedres tot cridant: “Al foll! Al foll!”. Fra Jofré s’hi va interposar i es va endur l’home al seu convent.
Aquella prèdica quaresmal, llavors, va agafar un to especial. Fra Jofré la va dedicar, en efecte, a denunciar l’agressió que havia presenciat, i va llençar un repte a la concurrència: la creació d’un hospital on “semblants folls e ignoscents estiguessen, en tal manera que no anassen per la ciutat, ni poguessen fer dany ni els ne fos fet”. I una colla dels que l’escoltaven van decidir tirar endavant la idea, d’acord amb els jurats de la ciutat. Van adquirir unes cases, i van construir un centre que es va anomenar “Hospital dels Ignoscents, Folls e Orats”, i que va ser el primer centre d’Europa destinat a acollir els malalts mentals. Crec que es pot dir que va ser el primer hospital psiquiàtric...
Quatre anys després, es va crear una confraria anomenada Confraria de Santa Maria dels Ignoscents, dedicada a oferir assistència religiosa i material als malalts de l’hospital, afegint-hi a més l’atenció als condemnats a mort, tant en els seus darrers moments com després de la mort, assegurant-ne sepultura cristiana. I després, van ampliar el seu ajut a les anomenades “fembres del partit”, és a dir, les prostitutes, tant en el camp material com espiritual, sobretot en cas de malaltia.
Llavors van decidir fer una imatge jacent de la Mare de Déu per posar-la sobre els fèretres dels acollits a l’hospital, dels ajusticiats, de les prostitutes, i, també, dels propis confrares. Després van afegir a la llista, encara, els passavolants que morien a la ciutat, i també els nàufrags que arribaven morts a les platges. Un signe de l’amor i l’acompanyament de Maria als marginats de tota mena. I aquesta imatge jacent, com que estava ajaguda i amb el cap sobre un coixí, quan van decidir posar-la dreta a l’església que van construir per a ella va resultar que quedava amb el cap inclinat cap endavant, i la gent va començar a anomenar-la afectuosament la Geperudeta.
Gairebé cent anys després de la seva fundació, la confraria va canviar de nom i va passar a dir-se “Confraria de la Sagrada Verge Maria dels Ignoscens e dels Desemparats”. I, a poc a poc, va quedar com a nom popular i definitiu de la imatge el de Mare de Déu dels Desemparats. Tot i això, val a dir que, als peus de la imatge que ara es venera a la seva basílica valenciana, hi veiem dos nens petits, dos innocents, símbol de tota mena de feblesa i alhora evocació dels innocents morts per Herodes, com un record de tots aquells que el sistema d’aquest món condemna a l’abandó i a la mort.
La Mare de Déu de la Mercè a Barcelona, i la Mare de Déu dels Desemparats a València, dues advocacions de Maria agermanades en la tasca del servei als desvalguts. Des de la riba occidental de la Mediterrània, són una bona crida davant la tragèdia inacabable que ara solca aquest mar nostre.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.