L'Esperit i la bellesa de les llengües

El plurilingüisme és bellesa, les llengües són bellesa. Això deia Tesh Sidi, diputada de Sumar al Congrés, quan es va plantejar que allà s’hi podria parlar també, a més d’en castellà, també en català, basc i gallec. Tesh Sidi, de 29 anys, és un personatge la mar d’interessant. Nascuda als campaments de refugiats saharians de Tinduf, va passar l’adolescència i la primera joventut en una família d’acollida al poble de Banyeres de Mariola, a la comarca de l’Alcoià, al País Valencià, i gràcies a això parla un valencià perfecte. Després, es va traslladar a Madrid, on ha treballat com a enginyera informàtica i experta en big data i intel·ligència artificial. La diputada deia això de la bellesa, i hi afegia que la cosa normal hauria estat que totes les llengües d’Espanya s’haguessin pogut parlar al Congrés des del primer dia de la democràcia, perquè totes elles són bellesa i són riquesa.

Però no. Hi ha estats que consideren que la unitat de l’estat i el patriotisme exigeixen glorificar al màxim la llengua majoritària, anomenada llengua nacional, i intentar fer desaparèixer les altres llengües que s’hi poguessin parlar. França és el màxim exemple d’aquesta manera d’entendre les coses. Una manera ben tonta, deixeu-m’ho dir. A Espanya, una part important de la població comparteix aquest mateix plantejament, però a Espanya les llengües diguem-ne perifèriques han estat prou fortes com per fer fracassar l’intent. I el cas és que, a la constitució de 1978, es va reconèixer que aquestes llengües no havien de ser minimitzades, sinó al contrari, i es van promoure mecanismes per a la seva preservació i potenciació. Un gran pas, un gran progrés. Però no es va fer una cosa que era fonamental per completar el pas: iniciar una campanya pedagògica per part del govern de l’estat i els partits estatals per anar revertint la idea que Espanya havia d’aspirar, com França, a anul·lar aquestes llengües. Suposo que perquè els partits estatals tampoc no havien fet majoritàriament aquesta “conversió”.

Però mira, deixeu-m’ho dir: a mi em sembla que l’actual conjuntura política amb les negociacions per fer Pedro Sánchez president del govern, pot ajudar molt en el procés de valoració col·lectiva de les llengües perifèriques. Sí, crec que estem en un bon moment, ara que Junts ha acceptat posar-se a fer política, en el camí que ERC va iniciar fa ja un temps. Ja veurem.

I ara torno a la Tesh Sidi i la bellesa. A mi, les seves paraules m’han fet pensar en l’Esperit Sant. El papa Francesc, al final de l’encíclica Fratelli tutti, posa una pregària que comença així: “Veniu, Esperit Sant, mostreu-nos la vostra bellesa reflectida en tots els pobles de la terra...”. No parla el papa de les llengües, però és obvi que dintre la bellesa de l’Esperit reflectida en tots els pobles hi entra, i hi tenen un paper importantíssim, les respectives llengües. I aquesta pregària del papa, em porta a una antífona que es cantava com a cant d’entrada de la festa de Pentecosta, en gregorià. És una frase treta del llibre de la Saviesa 1,7, reinterpretada per adaptar-la a la festa, i diu, traduint-la del llatí de manera més o menys aproximada: “L’Esperit del Senyor ha omplert tota la terra, i ell, que uneix totes les coses, coneix totes les llengües”.

Jo crec que, a l’hora d’acostar-nos a l’Esperit de Déu, podem trobar clarament destacades, entre les seves obres, la riquesa i la bellesa de totes les expressions humanes i entre elles, la de totes les llengües que els homes i dones de qualsevol lloc del món parlem. L’expressió de la Tesh Sidi forma part, clarament, de les inspiracions de l’Esperit Sant. I és que, com prou sabem, a Pentecosta, l’Esperit va deixar clar que totes les llengües eren els vehicles pels quals havia d’arribar a tothom la Bona Nova de Jesús i de l’Evangeli.

Certament, no calen arguments cristians per defensar la bellesa del plurilingüisme i la riquesa que totes les llengües signifiquen. És una cosa òbvia per a qualsevol persona amb sentit comú. Però els cristians hi podem afegir un argument propi: l’Esperit se les ha fet seves, totes les llengües, i la seva bellesa es reflecteix en totes elles.