Mira que l’he llegit i sentit vegades aquest text, i mira també que sé prou l’exemple de comportament democràtic que ens mostra davant un conflicte que va aparèixer a la comunitat cristiana de Jerusalem, ben bé als inicis del cristianisme. Però ahir, diumenge cinquè de Pasqua, quan el vaig sentir a missa, no sé si perquè el lector el va llegir molt bé o perquè jo tenia el cervell especialment atent, o per totes dues coses alhora, doncs em va semblar especialment lluminós.
El text és dels Fets dels Apòstols 6,1-6, i diu:
Per aquells dies, anava augmentant el nombre dels creients, i els immigrants de llengua grega es queixaven dels nadius perquè, en la distribució diària d’ajuda als pobres, les seves viudes no eren ateses. Llavors els dotze convocaren una reunió de tots els creients i els digueren: “No estaria bé que nosaltres deixéssim la predicació de la paraula de Déu i ens poséssim a distribuir l’ajuda als pobres. Per això, germans, busqueu entre vosaltres mateixos set homes fiats, plens de l’Esperit Sant i de seny, i els encarregarem aquesta feina; nosaltres continuarem ocupant-nos de la pregària i del ministeri de la paraula”. Tothom trobà bé aquesta proposta, i elegiren Esteve, un home ple de fe i de l’Esperit Sant, Felip, Pròcor, Nicanor, Timó, Parmenàs i Nicolau, un antioquè convertit al judaisme. Els presentaren als apòstols, i aquests, després de pregar, els imposaren les mans.
A la comunitat de Jerusalem tenen un conflicte. Bastant seriós, que aquí l’autor dels Fets el focalitza en una conseqüència molt concreta i dura, però que òbviament no devia ser només un problema de repartiment d’ajudes. Els qui les repartien, cristians que eren jueus de tota la vida, no tenien en gaire consideració els immigrants de llengua grega que eren cristians també d’origen jueu, però que s’havien instal·lat, potser feia ja algunes generacions, en territori estranger, i després havien tornat. En resum, dues cultures enfrontades.
La solució que devien proposar els immigrants devia ser que de la distribució d’ajudes se n’encarreguessin els apòstols mateixos, que aquests mereixien confiança a totes dues parts. Però els apòstols diuen que no, i organitzen la cosa. ¿Com? Doncs donant poder al sector que es considerava menystingut. ¿Com? Doncs partint les ajudes, i fent que els encarregats de distribuir-les siguin, per a uns, els jueus-jueus, i per als altres els immigrants.
De fet, la solució no era la ideal, perquè l’ideal hauria estat que, fos qui fos el distribuïdor, la distribució fos equitativa. Però la cosa devia estar força enverinada i devien pensar que més valia la creació d’aquest doble canal d’ajuda. A més, això significava també crear un cert grup dirigent, oficialment reconegut, que visibilitzés que als immigrants se’ls donava poder, i que el poder no quedava eternament en mans dels jueus-jueus de tota la vida. Bona tàctica política la dels apòstols, sí senyor!
Però, a més d’això, en aquest text el que més relleu agafa és la forma de triar aquests dirigents del grup immigrant. Primer pas, una assemblea. Ni se’ls acut, als apòstols, decidir les coses pel seu compte. I comencen preguntant per si el mètode els sembla bé. Un mètode en dues parts: decidir que sí que volen tenir uns delegats propis, i després triar aquests delegats. I un cop aprovada aquesta decisió i aquest mètode, ve la tria. No diu que els presentin candidats i que sobre aquesta llista ells, els apòstols, decidiran. Simplement, se’ls diu: “Trieu-los”. I els trien. I surten un grup de sis jueus amb noms grecs, i un grec convertit al judaisme. I ja està.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.