Aquest agost he pensat que seria interessant i útil per a mi, i potser també per a d’altres, mirar de formular sintèticament les conviccions bàsiques que sustenten el meu ser cristià. Me n’han sortit cinc, i aquí us les transcric, per si us serveixen.
La primera és la convicció que al cor de la vida, a l’origen de la vida i al terme de la vida hi ha la presència amorosa de Déu, que acompanya els camins humans i és empenta i gràcia per viure aquests camins en la recerca sempre de l’amor, i és alhora fortalesa i refugi en els moments i situacions de feblesa. Un Déu que en el trànsit difícil i decisiu de la mort ens pren per la mà i ens porta a viure amb ell una vida definitiva.
La segona és la convicció que la plenitud de la vida humana consisteix a trobar-se personalment amb Jesús, reconèixe’l com a presència plena de Déu en el nostre món, i voler viure la vida com a seguiment seu i del seu Evangeli. Convençuts que el seu Esperit és dins nostre i ens guia en aquest seguiment, i convençuts alhora que aquest mateix Esperit guia el camí de tots els homes i dones de tot temps i lloc.
La tercera és la convicció que la fe de Jesucrist ens convida a mirar el món i les persones amb la mateixa mirada i amb les mateixes actituds amb què se’ls mirava Jesús, i viure aquest món com el lloc on s’ha de començar a fer realitat el projecte de Déu per a la humanitat, que consisteix en el fet que tots els homes i dones puguin viure en pau i amb dignitat, els pobres i oprimits siguin alliberats del seu dolor, i l’amor envers els altres sigui el criteri d’actuació de tots els éssers humans.
La quarta és la convicció que aquests objectius ara passen, no només per les accions de caritat personalment o col·lectivament exercides envers les persones que pateixen, sinó que passen també per tot el múltiple treball que es pot fer en l’àmbit de les estructures cíviques, socials i polítiques per assegurar una vida millor per a tothom, i d’una manera especial, esclar, per a les persones situades en els esglaons més baixos de l’escala social. Unes tasques que poden ser, i és bo que siguin, compartides amb les persones no creients que, des de conviccions diverses, apunten cap a uns mateixos objectius alliberadors.
I la cinquena és la convicció que aquesta fe i aquest seguiment de Jesús es viu i s’alimenta en la comunitat dels creients, l’Església. Una Església que és el lloc de trobar-se comunitàriament amb Jesús, de reconèixer i celebrar la seva presència, d’omplir-se del seu Esperit, de compartir neguits, esperances i compromisos... Una Església cridada a renovar-se sempre i a tots nivells, per poder dur a terme més fidelment la seva missió.
Bon nou curs!
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.