Els capellans, amb els publicans i pecadors

Les lectures dels dies feiners de Quaresma estan molt ben escollides i ofereixen un bon promptuari d’actituds per a la vida cristiana. Avui voldria fixar-me en l’evangeli que es va llegir fa deu dies, el dissabte dia 17, un text que ja vaig citar aquí fa unes quantes setmanes amb motiu d’un altre tema.

Comença així: “Jesús veié tot passant un home que es deia Mateu, assegut al lloc de recaptació d’impostos, i li digué: Segueix-me. Ell s’aixecà i el va seguir. Després, mentre eren a taula a casa seva van acudir-hi molts publicans i altres pecadors i es posaren a taula amb Jesús i els seus deixebles” (Mateu 9,9-10). I el text continua explicant que els fariseus i els mestres de la Llei es queixen que Jesús vagi amb aquella mena de gent, que ja se sap que no faran mai res de bo. I que a sobre hi vagi per compartir un dinar, no per fer-los escoltar una prèdica per retreure’ls la seva mala vida.

El text m’ha fet pensar en l’actitud d’alguns capellans, que em sembla que ara s’està estenent, sobretot en un sector dels capellans joves. És l’actitud de dir: “Jo amb aquests de l’esplai de la parròquia no hi vaig de colònies, ni tan sols a fer-los una visita. Són tots uns descreguts i no en trauré res de bo. M’estimo més dedicar-me als bons nois que venen a l’església”. I hi ha laics que aquestes actituds els semblen la mar de coherents.

Actitud no gaire allunyada de la d’alguns capellans grans que, tot i que mai no es negarien a anar de colònies amb gent jove de l’esplai parroquial encara que no vagin a l’església, sí que tenen aquest tic de pensar que ells s’han de dedicar als “de l’olla” i que els de fora són tota una altra cosa, que de fet no li interessen gens. Per exemple, no fa gaire m’explicaven d’un rector que, davant la proposta que la parròquia participés en un homenatge a un antic prohom, catòlic, que va fer forat en la vida associativa de la vila, va respondre: “I per què? S’omplirà de tot de gent que no els veus mai a missa!”.

Doncs no, no era aquesta l’actitud de Jesús, sinó tot el contrari... Jesús anava a dinar amb descreguts i gent poc recomanable, i a més a més li agradava.