Hem estat amb la Mercè tres dies a Tolosa de Llenguadoc. Una ciutat coneguda, tranquil·la, molt agradable. Hem anat a Sant Serní, esclar, i allà hem admirat un cop més la porta de Mitjavila, la que està davant del carrer del Taur, i que va ser construïda entre finals del segle XI i principis del XII. I allà, un cop més, ens hem aturat a contemplar l’escultura que hi ha a l’esquerra del timpà, i que és una delícia: un home gran, vell, amb dues dones igualment grans assegudes cada una en una cuixa.
És, segons sembla, Abraham amb Agar i Sara, les mares dels seus dos fills. L’una, Agar, l’esclava, amb la qual Abraham va unir-se a petició de la seva dona Sara, que no aconseguia donar-li cap fill. D’Agar en va néixer Ismael, considerat el pare dels pobles àrabs. I l’altra, Sara, la dona oficial, que era tinguda per estèril, però que arran de la visita dels personatges misteriosos de l’alzinar de Mambré tindrà un fill, Isaac, considerat el pare del poble hebreu.
De fet, la història de Sara i Agar acabarà molt malament, amb l’expulsió d’Agar i Ismael, que hauran d’espavilar-se i buscar-se la vida, tot i que no els faltarà l’ajuda de Déu en la seva dissort. Molt interessant el relat de Gènesi 21,1-21. Però en tot cas, en aquesta escultura no ho sembla gens, que la cosa hagi d’acabar com va acabar. L’escultura sembla la viva imatge de l’harmonia familiar.
Jo no sé quina era la intenció de l’autor quan va esculpir-la, però vista ara, la lectura immediata és clara: Abraham, el pare del poble àrab i del poble hebreu, tots dos asseguts a la falda del patriarca, formant una plàcida una família unida.
No està gens malament. I tant de bo que pogués ser veritat.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.