Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Perquè una tradició religiosa es mantingui viva i segueixi sent font d’inspiració, tant per homes com per dones, ha de ser flexible i capaç d’adaptar-se a l’època en què es troba.

En aquest sentit, un dels aspectes que més cal tenir en compte és el fet que la majoria de tradicions religioses i espirituals s’han originat sota la influència d’un context sociocultural fortament patriarcal: els homes al centre i les dones, així com la natura, a la perifèria. En conseqüència, tant la interpretació de les religions com la major part de la documentació historiogràfica existent -tant occidental com oriental- està fonamentada en una visió androcèntrica. Els textos i litúrgies han estat escrits per homes i dirigits a homes; qualsevol referència a les dones sol ser com a objecte i no pas com a subjecte. Per tant, la visió i experiència de les dones ha estat, en gran manera, exclosa i silenciada des de sempre. Davant d’aquest context, es fa evident i urgent la necessitat d’aplicar la perspectiva de gènere en l’àmbit religiós.

Al llarg d’aquest procés, hem de tenir en compte que el condicionament cultural del patriarcat que arrosseguem de manera inconscient està tan arrelat, que sovint no el veiem. Aquesta és la barrera psicològica i el repte més important amb el qual s'enfronten les dones: reconèixer el mateix condicionament cultural. Per superar aquesta barrera és important la creació d'espais que permetin plantejar aquestes qüestions, compartir experiències amb altres dones i potser atrevir-se a generar altres maneres de fer i ser.