Durant segles hem estat fomentant l'individualisme: la falsa creença que som éssers independents i que el nostre benestar no depèn dels altres i menys encara de la naturalesa, del nostre planeta Terra. Hem comès un greu error.
Estem immersos en una percepció distorsionada de la realitat. Veiem els fenòmens com si existissin per ells mateixos, però si busquem una realitat intrínseca en ells, no la trobarem. Són conceptes, etiquetes, que la nostra ment atribueix al que percebem i que velen la realitat tal com és. Vivim aferrats a les formes, als conceptes, com si les coses existissin per elles mateixes. No obstant això, si investiguem a fons qualsevol objecte o fenomen descobrim que res existeix per si mateix, no podrem trobar ni una sola partícula, per diminuta que aquesta sigui, que puguem considerar que existeix per ella mateixa, de manera independent. Per contra, el que trobem és un flux en constant moviment generat per complexos processos relacionals. Descobrim que tot està interrelacionat i tot i tots som interdependents.
El monjo vietnamita, poeta i activista per la pau Thich Nhat Hanh, ens ho explica així:
"Si mires amb ulls de poeta, veuràs clarament que sura un núvol en aquest full de paper. Sense núvol, no hi ha pluja; sense pluja, els arbres no creixen i sense arbres, no podem fer paper. Perquè existeixi el paper és essencial el núvol, si no hi ha núvol tampoc hi ha paper. Si mirem més profundament aquest full de paper, hi veurem la llum del sol. Sense la llum del sol, el bosc no pot créixer, de fet, res pot créixer, ni tan sols nosaltres. Així doncs, sabem que el sol també és en aquest full de paper. I si continuem investigant, podem veure al llenyataire que va tallar l'arbre i el va portar al molí per transformar-lo en paper, i també al seu pare i a la seva mare...
Quan ho veiem així, reconeixem que sense tots aquests elements, aquest full de paper no podria existir. Mirant encara amb major profunditat, veiem que nosaltres també hi som, perquè quan el mirem, aquest forma part de la nostra percepció. De fet, podem dir que tot és aquí, en aquest full de paper: el temps, l'espai, la terra, la pluja, els minerals, el sol, el núvol, el riu ... L'univers sencer coexisteix en aquest full de paper. ‘Ser’, de fet, és interser. No pots ser per teu mateix, has de interser amb tota la resta de l’univers".
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.