Paràbola del tren de la vida

(Salesians) El Tren de la Vida

A la vida se'ns ofereix contínuament diferents oportunitats que de vegades deixem passar, altres les aprofitem el millor que podem i sabem. Aquesta convivència és una més, podem quedar-nos mirant com passa el tren de la vida al nostre costat, o podem pujar al tren i implicar-nos, donant tot el que tenim, el millor que tenim. El centre representa aquest vaixell de càrrega en el qual tot jove, tota persona té un lloc per créixer, per avançar ... una oportunitat, una esperança.

Aquesta història de Leonardo Boff, acompanya durant aquest curs a cada membre de la nostra comunitat educativa i entre tots volem fer més agradable i humana el viatge particular i personal de cada persona. Entre tots seguim buscant el Sentit de la Vida. Volem descobrir al costat dels nens, joves i pares la gratuïtat del tren i la presència de Déu, com aquell Passatger present però invisible, potser. Hi ha un bon destí per a tots, a la mida de cadascú de nosaltres.

Com viatgem?

Paràbola del Tren de la Vida

Un tren avança, esplèndid i veloç, cap al seu destí. Talla els camps com una fletxa. Penetra les muntanyes. Traspassa els rius. Creua les ciutats, llisca com una serp mecànica, sense obstacles. La seva forma, el color, la velocitat: tot a la perfecció.

Dins del comboi té lloc el desenvolupament d'un drama: el drama de la humanitat. Gent de tota raça. Gent que conversa i gent que calla. Gent que treballa i gent que dormita. Gent que Contempla el paisatge. Gent que negocia, preocupada. Gent que neix i gent que mor. Gent que estima i gent que odia secretament. Gent que discuteix la direcció del tren: el comboi va prendre una direcció equivocada! Gent que creu que s’ha confós de tren. Gent que protesta. Fins i tot, contra el tren mateix: "No s'hauria d'haver construït cap tren, ja que ...!" Gent que projecta trens més ràpids. Gent que accepta el tren agraïda, gaudint i celebrant els seus avantatges. Gent que no es fa problema: sap que arribarà amb seguretat al seu destí. Perquè preocupar-se?

Gent que corre nerviosa, cap als primers vagons: voldria arribar més de pressa! Gent contradictòria, que va en direcció oposada a la del comboi, caminant absurdament cap al vagó de cua: voldria fugir del tren!

I el tren segueix corrent, impassible, cap a la seva prefixada destinació. Transporta pacientment a tots, sense distingir entre l'amargat i el compromès. Ni deixa tampoc de transportar gentilment als seus contraris. A ningú es nega. I a tots ofereix l'oportunitat de realitzar un viatge esplèndid i feliç, així com la garantia d'arribar a la ciutat del sol i del descans.

El viatge és gratuït per a tots. Ningú pot sortir ni evadir-se. Es viu dins del tren. I aquí és on s'exercita la llibertat: es pot anar cap endavant o cap enrere: cal modificar els vagons o deixar-los intactes: es pot gaudir del paisatge o avorrir amb els veïns: és possible acceptar gustosament el tren o rebutjar amb acritud. Però no per això deixa el comboi de córrer cap a la seva infatigable destinació ni de carregar cortès i gentilment amb tots.