Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Dos dels principis rectors del sistema educatiu català són la inclusió escolar i la cohesió social (art. 2.1.f LEC). La inclusió escolar és alhora un dels principis bàsics de l’educació, d’acord amb l’article 1.b) de la LOE, que al seu títol II (“Equitat en l’educació”) esmenta l’acció que han de dur a terme les administracions educatives en aquest àmbit i conté previsions en relació amb l’ “Alumnat amb necessitat específica de suport educatiu” (capítol I) i la “Compensació de les desigualtats en educació” (capítol II).

El model inclusiu busca oferir les mateixes possibilitats a tots els seus alumnes, acceptant que són diferents ja que cadascú té unes capacitats, necessitats, interessos, motivacions, etc., determinats, però també que tots els infants, siguin quines siguin les seves característiques, tenen capacitat per aprendre. Aquest model implica entendre la diversitat com un factor positiu. Es tracta de fer que les escoles siguin per a tothom, que tot l’alumnat hi pugui participar i aprendre en els mateixos entorns educatius, i que tota la comunitat i agents educatius hi estiguin implicats.

En la consecució d'aquesta fita, les famílies adquireixen un paper fonamental, a través de la col·laboració amb l’escola i la participació activa en el procés educatiu dels seus fills i filles, des del moment inicial d’opció d’escola i a llarg de tot el seu camí d’aprenentatge. A les nostres escoles cristianes, en un escenari d’una cada cop més àmplia diversitat sociocultural de l’alumnat, de manera oberta i acollidora per a tot ell, treballem cada dia per assolir un millor aprenentatge, cercant la personalització i l’adaptació a cada alumne. Amb una proposta educativa que, des de la bona nova de Jesús i en un clima de llibertat, proposa un horitzó de sentit per a la persona i,  excloent qualsevol discriminació, ofereix camins de creixement integral.

La corresponsabilitat per a fer efectives l’escola inclusiva i l’equitat en el dret a l’educació requereix que les administracions públiques desenvolupin accions adreçades cap a les persones, grups, entorns socials i àmbits territorials que es trobin en situació de vulnerabilitat socioeducativa i cultural amb l' objectiu d’eliminar les barreres que limiten el seu accés, presència, participació o aprenentatge,  donant el suport necessari per fomentar el seu màxim desenvolupament educatiu i social. Per això la llei les ordena que dotin els centres públics i privats concertats dels recursos humans i materials necessaris per compensar la situació dels alumnes que tinguin especials dificultats per assolir els objectius educatius, a causa de les seves condicions socials o personals.

Per tot això, ens inquieta en gran manera que, en l’actuació administrativa per a complir d’aquest principi, no es tingui prou en compte els necessaris diàleg, col·laboració i implicació de tots els col·lectius que tenen a les seves mans la possibilitat d’anar avançant des de la corresponsabilitat cap a un repte comú: uns entorns educatius que, tenint en compte la diversitat de les persones i la complexitat social, ofereixin expectatives d'èxit a tots els alumnes en el marc d'un sistema inclusiu.

El recursos humans i materials que han d’aportar les administracions són fonamentals, però no ho són tot. També és necessari un profund respecte a les famílies d’aquests alumnes, per a les que s’ha de tenir en compte, fins i tot en els casos més excepcionals, les seves preferències a l’hora de decidir on escolaritzar els seus fills i filles. Aquest col·lectiu no es pot transformar en una simple categoria o classificació que serveixi per executar actuacions en clau d’ajustos numèrics o estadístics. Es tracta de conèixer les necessitats que tenen aquests infants per buscar la resposta educativa que millor els pugui satisfer, considerant la voluntat dels pares i els recursos què disposin o es destinin als centres. Perquè un marc d’escolarització matemàticament incòmode no pot conduir a forçar o, fins i tot vulnerar, la norma que tots els agents estem obligats a complir.

Les nostres escoles estan per a educar integralment les persones, amb suficiència de recursos, respecte a les famílies i a les titularitats i voluntat de servei i col·laboració en un marc de llibertat, no per a justificar estadístiques o tolerar il·legítimes finalitats. La inclusió i l’equitat han d’anar de la mà del respecte a tota la comunitat educativa, en especial, la més vulnerable i necessitada.