Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Dijous passat es publicava el nou decret que regula la programació de l’oferta educativa i el procediment d’admissió en els centres del Servei d’Educació de Catalunya. Una norma complexa perquè incorpora la novetat d’atendre la programació de llocs escolars, matèria que mai s’havia abordat al país, a banda que actualitza la regulació del procés d’admissió i matrícula, fins ara estipulada al decret 75/2007, promulgada en temps del govern tripartit i abans de l’aprovació de la LEC.

L’aparició d’aquest decret no es fa en el context més favorable. La situació de pandèmia ha agreujat de forma colossal la crisi econòmica, esquinçant sense compassió la classe mitjana del país. I la davallada demogràfica es consolida després d’anys de no haver-se afrontat des de polítiques generals. Cada cop menys alumnes i, dia rere dia, més famílies amb precarietat de recursos. Tampoc l’escenari normatiu convida a grans alegries. Una de les incidències més importants de la LOMLOE recau directament en la programació de llocs escolars, atorgant prioritat als públics, i encara que ho fa contravenint els principis generals del nostre ordenament, són preceptes ja en vigència.

Coneixem les vicissituds que ha travessat l’elaboració de la nova proposta normativa. Ara farà un any, al mes de febrer de 2020, el rebuig es va fer palès amb la presentació de més de 121.000 al·legacions fetes per pares i mares, personal treballador i titularitats d’escoles concertades de Catalunya, bàsicament concentrades en tres aspectes: la restricció del dret dels pares i les mares a l’elecció d’escola, perquè podia suprimir unitats abans que els pares hagin pogut manifestar les seves preferències; l’incompliment del Pacte contra la segregació escolar en no assegurar prou finançament per escolaritzar els alumnes en condicions de gratuïtat i per atorgar funcions impròpies a les Oficines Municipals d’Escolarització i a les Comissions de Garanties d’Admissió en perjudici de les competències dels titulars dels centres concertats o dels directors dels centres públics.

Però l’Administració havia posat l’accelerador per a la seva posada en funcionament i semblava no haver-hi marxa enrere. Ja des del tràmit de la consulta prèvia, es podia desprendre que el Govern feia saber als destinataris que el projecte era l’única acció viable, i que el que estava fent era comunicar una opció ja decidida. Amb tot, no es va cessar en l’intent d’evitar-ne la publicació o, en tot cas, modificar-ne el redactat. La raó era molt clara: una norma que regula aspectes que incideixen directament en un conjunt de drets fonamentals -llibertat d’elecció de centre, aportació de recursos per a l’equitat, llibertat de direcció d’escola-, no es podia tirar endavant sense el consens dels agents afectats, amb especial interès dels de l’escola concertada.

El text ha evolucionat. Tindrem ocasió de constatar-ho en comentar-ne el contingut. En aquest sentit, cal reconèixer l’actitud receptiva i dialogant del Departament, que ha permès ajustar la proposta inicial tot incorporant nombroses al·legacions que l’escola concertada ha proposat, també amb la intervenció del partit que ha cogovernat.

Podem il·lustrar aquesta transformació fent esment a la memòria de l’impacte econòmic. Més ben dit, a la memòria i a les quatre actualitzacions que ha patit al llarg de la tramitació. En efecte, quan des del departament es realitza la primera memòria econòmica, amb data de 25.11.2019, es justifica el nou text per la necessitat d’actualitzar la normativa reglamentària vigent a Catalunya per adaptar-la al nou marc legal fixat per la LEC i recollir les modificacions que es plantegen tant al Pla de Govern com al Pacte contra la segregació escolar a Catalunya. A continuació, s’afirma que el projecte de nou decret no comporta cap increment de la despesa, ni directa o finalista, ni indirecta o d’administració ni l’aplicació de cap mesura amb impacte econòmic.

La darrera versió d’aquesta memòria econòmica, del dia 3.11.2020, detalla que s’estableix un impacte de 162,5 milions en relació amb les mesures d’equitat escolar i de reducció de la segregació, dels quals 92.395.126,85 d’euros s’haurien de consignar en les partides pressupostàries corresponents al funcionament dels centres públics i 70.139.606,59 d’euros en la del finançament addicional dels concerts educatius.

En pocs mesos, per a les mesures d’equitat escolar i de reducció de la segregació escolar hem passat d’un impacte pressupostari de 0 euros (?!) a un altre de 162,5 milions d’euros. Aquest salt, considerable, deriva directament de tres actuacions: la presentació de les 121.000 signatures d’oposició al Decret, la implicació del partit cogovernant i la voluntat negociadora final establerta entre el Departament i les entitats representatives del sector. Com aquesta mostra, unes quantes més que anirem concretant.

El Decret ja és en vigor. Una norma aprovada per un govern en funcions, que potser serà aplicada per un altre govern... Només desitgem -i demanem- que, sigui qui sigui a qui correspongui, tingui sempre en consideració que aquesta regulació ha de garantir el dret a l’educació, l’accés en condicions d’igualtat i la llibertat d’elecció de centre per a pares, mares o tutors legals. En un sentit similar, i pel que fa a les polítiques de compensació de les desigualtats en educació, l’administració -i no cap altre agent o institució- haurà de garantir els recursos per atendre les necessitats de persones o grups en situació de vulnerabilitat sòcio-educativa i cultural. Sense oblidar que el desplegament reglamentari s’ha d’adaptar amb fidelitat al contingut de la llei, que té la funció de complement d’aquesta i que la seva funció és precisament desplegar els preceptes legals, sense anar més enllà de l’àmbit que li correspon.

No és el millor dels textos que podríem esperar i que el sistema necessita. Amb tot, la transformació del text fa pensar que es voldrà mantenir la voluntat de consens manifestada en les diferents trobades celebrades entre els representants del sector i de l’administració i en una aplicació mancada d’exacerbació ideològica. Tots volem el millor per al nostre alumnat i per als nostres projectes. Amb respecte als drets i obligacions que a tots ens afecten. Tinguem-ho sempre present.